Els teus racons

Un relat de: llumdenit

El món s'ha aturat en aquest instant,
el cap em volta i no el vull aturar,
la música suau és una lleu remor,
ofegada pel retruny del meu cor.

Llums i ombres de cent espelmes,
dibuixen i amaguen els teus racons,
em regales carícies mentre em mires,
els ulls em cremen quan em fas un petó.

Ones de desig pugen per l'esquena,
sento la teva escalfor, et flairo
i perdo el món de vista,
el meu cos és de cotó.

No tinc ossos, no tinc força,
m'enfonso en les sensacions,
noto el teu sexe calent
apretat contra la meva pell.

M'agafes els cabells i em xucles el coll,
mentre l'altre braç m'estreny fort,
tot acaronant-me els pits,
gemegues... estem vius.

Em dono la volta per mirar-te els ulls
i t'acompanyo cap a la meva humitat,
et vull sentir a dins, amb força,
esperant que això sigui realitat.

Potser només és un somni calent
d'un desig que batega com el meu cor,
però no... les espelmes encara cremen,
vull perdre'm en els teus racons.

I llepar-te fins no tenir esma,
que potser demà no hi seràs,
i mirar-te mentre em fonc amb tu,
núvol de desig incontrolat.

llumdenit

Comentaris

  • carai rodamon...[Ofensiu]
    Senshi | 13-03-2007

    molt curiosa la teva pensada... i aixi el poema de llumdenit es transforma i arriba molt mes enlla encara... donatli un principi i un final diferents, pero lligats igualment en un de sol...
    llumdenit...m'agrada molt...del dret i del inreves...i començant el per el final i per el principi...
    salutacions...

  • En cantador[Ofensiu]
    Rodamons | 07-03-2007 | Valoració: 10

    És un poema encantador, com tot el que escrius.
    Pots dir-me manifecer, però m`he permés el luxe de llegir el teu poema a l'inrevés, prova-ho... ix un altre, però també molt interesant.

    Un bes

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

31268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com