Els teus racons

El món s'ha aturat en aquest instant,
el cap em volta i no el vull aturar,
la música suau és una lleu remor,
ofegada pel retruny del meu cor.

Llums i ombres de cent espelmes,
dibuixen i amaguen els teus racons,
em regales carícies mentre em mires,
els ulls em cremen quan em fas un petó.

Ones de desig pugen per l'esquena,
sento la teva escalfor, et flairo
i perdo el món de vista,
el meu cos és de cotó.

No tinc ossos, no tinc força,
m'enfonso en les sensacions,
noto el teu sexe calent
apretat contra la meva pell.

M'agafes els cabells i em xucles el coll,
mentre l'altre braç m'estreny fort,
tot acaronant-me els pits,
gemegues... estem vius.

Em dono la volta per mirar-te els ulls
i t'acompanyo cap a la meva humitat,
et vull sentir a dins, amb força,
esperant que això sigui realitat.

Potser només és un somni calent
d'un desig que batega com el meu cor,
però no... les espelmes encara cremen,
vull perdre'm en els teus racons.

I llepar-te fins no tenir esma,
que potser demà no hi seràs,
i mirar-te mentre em fonc amb tu,
núvol de desig incontrolat.

llumdenit