Hi ha coses que no canvien (passió)

Un relat de: llumdenit

La Marta estava contenta d'haver parlat per telèfon amb el seu amic, després de tants anys. L'esperava a casa seva i s'havia afanyat a posar-hi una mica d'ordre. Els nervis li rosegaven l'estómac. Amb en Josep Maria havia tingut el millor sexe que recordava, però com podia recordar allò si havia oblidat la seva cara?
-eeii què maca estàs! li va dir només d'obrir la porta, mentre li donava una abraçada que l'ofegava.
Al sentir la seva olor, ja va saber que no podria posar-li fre si ell intentava acostar-se. Al tenir-lo davant, va retrocedir deu anys i va sentir el mateig desig, aquella olor la trasbalsava.
-tu estàs tan bé com sempre... com et va tot? va, explica què has fet aquest temps?-
Al seure al sofà, va notar l'escalfor de la seva cama, apretada contra la d'ella.
-m'has trobat a faltar?- li va preguntar en Josep Maria.
-clar, i m'encanta que estiguis aquí-.
-i no vols que juguem com abans?-
-no, noo, ja vam passar pàgina, no comencis, eh?- va dir ella, tota acalorada.
-pero Marta...es que no recordo els teus petons... et fa res?- li xiuxiuejava quasi tocant els seus llavis - només una mica, va...- Amb un sol petó li va fondre la resistència.
-uuff per favor, no vull tornar a començar - va dir esbufegant, però ja no va poder dir res més.
En Josep Maria li agafava fort els cabells i li guiava la boca, tal com ella recordava, es podia morir de plaer. La passió desfermada els va envoltar en un núbol de records i de sensacions perdudes. Quan la va agafar a coll i la va deixar suaument a sobre el llit, havien deixat un rastre de roba pel passadis i un got trencat.
Van gaudir l'un de l'altre fins quedar esgotats i assaborint la maduresa dels seus cossos, van viatjar a través del temps i van oblidar que s'havien oblidat.

llumdenit


Comentaris

  • Tens raó[Ofensiu]
    Frèdia | 06-12-2006

    Hi ha coses que no canvien. Tens molta raó. I això que diuen que la passió dura poc. Però no és cert. Cada persona amb la que ens creuem a les nostres vides desperta sensacions i sentiments, encara que siguin d'indiferència absoluta. El ventall és molt ampli: de fàstic, de tendressa, de rebuig, de protecció, de complicitat... L'atracció forassenyada, la que no té cap mena d'explicació es miri por on es miri pot provenir d'un record com tu expliques, que sembla oblidat però es ben viu i present. Un bon relat sobre la passió, llumdenit. Has aconseguit una bona fotografia.

    Fredia

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

36160 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com