Quina imaginació!
m'ha encantat aquest poema, el trobo molt original.... fa venir ganes de menjar.. erotisme. Es pot repetir? jaja
gràcies pel teu comentari, he provat de llegir-lo al revés, és curiós.

una abraçada
llumdenit

Ondia, no sé com dir-te com m'agrada aquest poema. Es que m'estic despertant amb un cafè, llegeixo la teva esperança i la torno a llegir. Es molt passional, ganes de beure la llibertat d'un sol glop. La llum de l'esperança no és tènue... si t'hi fixes, enlluerna.

Felicitats, et continuaré llegint
una abraçada

llumdenit

es que no tinc paraules, m'ha encantat, és senzillament genial, fantàstic!

una abraçada

llumdenit

Ondia, tinc el temps just per fer quatre coses, però al començar a llegir aquest relat ja no he pogut parar. Ara em queda temps per fer-ne dues de les quatre, però m'és ben igual, ha valgut la pena.
M'ha agradat el seu ritme, la barreja de personatges, les descripcions, com el fas acabar...
Fantàstic, Arbequina, et felicito per aquest relat, un bon treball.
Moltes gràcies pel teu comentari

Bones festes! (el que queda)
una abraçada

llumdenit

el teu relat, m'has fet pensar en coses que també m'han passat per ser la primera de casa.
Unes quantes de semblants a les que expliques...i m'has deixat parada amb la frase final. Aixi que hi ha gelos per tots costats, o no son gelos, potser son el producte de les errades de la familia.
En fi, vaig a llegir alguna altra cosa teva, segueix endavant eh?

una abraçada
llumdenit

Realment és genial aquest poema, m'ha trasbalsat. L'he llegit i rellegit per sentir-lo millor (em costa despertar a mi) només et puc donar les gràcies per escriure coses així.

una abraçada
llumdenit

molt aquest poema, ple de sentiments frustrats. M'has posat la pell de gallina...
ei! gràcies pel teu comentari.
et seguiré llegint

una abraçada
llumdenit

ei, eeii! fantàstic de veritat. el dia a dia dels que estem sols. I tal com l'acabes, m'has fet riure i tot, de fet, és veritat que ningú està més a gust amb nosaltres que nosaltres mateixos.
Et seguiré llegint.

una abraçada
llumdenit

Fantàstic, m'ha agradat molt aquest relat.
Jo també vull el mateix que tu, però tinc masses espines en el camí, de moment.
Ui, estic mig adormida i m'has despertat la sensibilitat del tot jaja, ara falta la resta..

una abraçada
llumdenit

aquest relat, obsessió d'enamorada, ho hem estat o ho estem, ho descrius molt be.
Tal com dius.. "potser que quan et descobreixi no siguis allò que jo pensava"... però tot i així, de caps.
M'ha agradat molt, et seguiré llegint

una abraçada
llumdenit

m'ha deixat parada. Com tu, he pensat moltes vegades el que expliques, i és genial com ho fas.
Però jo si vaig saltar, i no passa rs, encara estic aquí, només que ara hi sóc per mi.
el poema, fantàstic..
Gràcies pel teu comentari

una abraçada
llumdenit

m'ha emocionat aquest poema, es veritat que amb una mirada s'atura el temps. Parlar amb els ulls es parlar amb l'ànima - això és cert, ho he comprovat fa poc -
gràcies pel teu comentari, i si, estem de festa els gironins... festa i bons temps, què més volem?

una abraçada
llumdenit

molt llegir aquest relat. Hi ha tantes històries com aquesta teva..
Per cert, jo també vull el que tu vols, per això lluito, fins que ho tingui. I potser tu també, quan trobis el teu camí.

una abraçada
llumdenit

és tan sols un moment. Tan bó, però tan curt, eh?
m'agrada molt aquest poema, l'entenc, és tal com em sento ara mateix. Maquissim.
Gràcies pel comentari... no sé si hi haurà tercera part, m'ho pensaré jaja

una abraçada
llumdenit

però genial del tot.
Dius tant amb tan poques paraules...
m'ha encantat, m'has fet despertar amb aquesta bufada de vent, que mira quina hora és ja i encara estava mig adormida.

una abraçada
llumdenit