M'agrada conduir

Un relat de: llumdenit

M'agrada, no hi puc fer res. Però clar, suposo que ara, al canviar de cotxe i tenir un altre pagament cada mes, m'agradarà més. No hi fa res, no m'espanten els gastos, de fet, em sembla que en faré col.lecció. Si tingués parella ens els repartiriem, però com que no és el cas, doncs tots per mi, apa, sóc així d'acaparadora.
El meu cotxe vell, aviat passarà a la categoria d'ex. Pobret. Hem passat tantes coses junts....com aparcaments amb quasi dislocació d'espatlles. Un dia el van robar, em vaig quedar al carrer mirant el lloc on l'havia deixat. No m'ho podia creure. Vaig despertar el company, tota nerviosa.
-escolta! on vam aparcar el cotxe ahir?
-collons! què vols ara? - em va dir tan simpàtic com sempre.
-és que no hi és al carrer.
-encara dorms o qué? és al carrer de darrera, al costat del garatge- va contestar, i va donar mitja volta al llit, remugant.
Però no hi era, va estar una setmana desaparegut i va tornar a aparèixer, com si res. Li vaig agafar un fàstic al pobre! ves a saber qui hi havia pujat i què havien fet allà dins. Desinfecció.
Una altre vegada li van doblegar una porta per intentar robar la radio, que només tenia un botó sencer, els altres no es podien tocar o queien a terra. Ja veus quins capritxos, algú volia la meva radio mulitada.
Des d'aquell dia, li posava una "piton", del volant a l'embragament. Era el que feia més patxoca de tot el cotxe. Una piton nova de trinca que va acabar ratllada per alguna eina maliciosa que li tenia mania. Però no la van poder treure, era indestructible.
Ara bé, quan el noi de la ITV, tan simpàtic ell, em va mirar amb cara de...pena? i em va dir:
-aviat estarà conduint i es desintegrarà el xassís. El motor està bé, però la resta... del proper any no passa.
Ondia, quin disgust! El meu cotxe acabaria fet papilla, no ho volia ni pensar.
Després de molts números i trucades, em vaig decidir. Decisió no massa complicada, donat l'escàs pressupost.

Avui he anat a recollir el nou i he deixat el vell. No volia mirar enrere, però els ulls ho han fet, els traïdors. L'he vist allà tot sol, abandonat, i m'ha fet cosa, com si tingués sentiments. He aixecat una mà i li he fet adéu.
-adiós, buenas tardes!
-què??
M'ha semblat que el cotxe em contestava i a més, en castellà... però no, era una dona de la neteja, que s'ha pensat que la saludava a ella i ni l'havia vist.
-adéu!- qualsevol li diu que jo parlava amb el cotxe...
En fi, el meu cotxe vell, un opel kadet vermell, pàgina passada.
I ara si que si.... m'agrada conduir.

llumdenit

Comentaris

  • A mi mo m'agrada[Ofensiu]
    Pilar Fajardo Corma | 21-09-2007 | Valoració: 7

    La veritat és que per una amaxofóbica com jo (fobia a la conducció) hauria de ser difícil d'entendre aquest "carinyo" cap el cotxe. Però la veritat és que tot i que no m'agrada conduir enténc perfectament el lligam que s'estableix entre la màquina i la persona.
    La redacció m'ha agradat molt, m'he vist molt idetificada en el ritme que tens a l'escriure doncs jo faig anar una fórmula molt semblant.
    El toc d'humor esencial per tal que no resulti avorrit. MOLT BÉ!

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

36149 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com