Moments divertits que es viuen

Moments viscuts divertits i que deixen un bon record

Reconec que últimament, millor dit, normalment tinc tendència a escriure temes de caire trist o fins i tot dramàtic però mira, m’ho he passat molt bé llegint unes anècdotes que ens ha explicat la Nona i m’ha fet entrar ganes de comentar un parell o tres de coses, VISCUDES i divertides. Dos, han passat en un parell de representacions de teatre, l’altre, em va passar a la meva “vida real”, que tela...

En arribar a final de curs, en el institut que anava la meva filla van representar TIRANT LO BLANC O UNA COSA SEMBLANT, es diu així, ni més ni menys, arranjaments del director. Segons com, en una obra seriosa procura donar-li la volta per sortir un moment o altra amb algun detallet còmic perquè passi més bé, heus aquí el títol una mica... variat del real de l’obra, de fet, en aquest cas com amb molts d’altres, el director era el Carles, el meu fill, qui el coneix i veu una obra seva, no té problema en endevinar qui és el que la posada en escena, sempre hi acostuma a sortir la “seva signatura” en qualsevol moment.
Dons bé, en una escena dolorosa entre el Tirant i la Carmesina, la meva filla interpretava una cançó trista, pujada dalt d’una tarimeta, sota un focus que la il•luminava. Per qüestions escenogràfiques a les que no entro perquè sinó ja me’n hauria d’anar a explicar l’obra sencera, va decidir que tenia de portar una perruca negra (ella era rosseta). El fet és que va començar la cançó i tot anava bé, seguia la cançó, amb una lletra cada cop més trista i de cop i volta el públic començà a riure, ella estranyada va continuar cantant i el públic cada vegada més divertit anava fent riallades i ella, entre la lletra de la cançó i la reacció “del respectable”, acabà plorant una mica desconsolada i... acalorada. Total, la escalfor del focus, poc a poc va anar fent fumejar la perruca i ja us podeu imaginar l’efecte, la nena va acabar cantant i donant fe a la típica expressió “li sortia fum del cap”!!!


En una altra obra de caire musical que no té res que veure amb aquesta, hi ha un moment que el noi ajuda a baixar a la noia d’una tarima alçada i li fa proposta d’amor, un cop ella ha saltat ell, sense deixar-la anar de les mans, s’agenolla i segueix cantant la cançó amb la lletra que ho expressa. En una de les interpretacions, la proposta va ser “tan real”, que enlloc de caure de genolls, va caure estes a terra i va seguir cantant amb un to bastant estrany i una melodia que no era exactament la composada. El fet és que ell es bastant alt i més aviat prim, ella, baixeta però bastant rodoneta. Per exigències del guió, anava amb unes sabates d’un taló primet i considerable i en el moment de saltar, va tenir la mala sort de que un dels dos talons caigués sobre el dit gros del peu del pobre enamorat!!!

I anant a parar a la de la meva “vida real”, fa molts anys que un cop anava conduint i en el cotxe hi portava tres amics amb els que anava seguint conversa. En un moment donat, vam arribar a una cruïlla a la que em va tocar fer STOP i jo em vaig parar clar i vaig aprofitar per seguir xerrant. Tot d’una, un dels que anaven amb mi em diu, que esperes Gemma? – i jo completament convençuda li vaig contestar – carai, a que es posi verd!!!