Mitjans de transport [5] La juguesca

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Per què, per què va fer aquella juguesca? Per què es va sentir tan superior al seu adversari? Per què...?

***

L’Eduard així que es va jubilar va començar a anar a passar les tardes en un cafè prop de casa seva on havia vist que jugaven als escacs.

El client que tenia el tauler al davant semblava que esperés un adversari i li ho va preguntar. L’Albert, que així es deia el probable contrincant, li digué que no. Que poques vegades repetien els jugadors ja que ell els apallissava amb rapidesa.

Varen començar a jugar i va poder comprovar que aquell bon home era un bocamoll que no parava de xerrar mentre jugava. En pocs moments li va explicar la seva vida; que si havia estat tan bon estudiant, que havia tingut unes feines que molts les voldrien, que si es va casar amb una dona de molt bona posició... Ah! I de bon jugador en tenia ben poc, ja que li va guanyar totes les partides.

Al tercer dia l’Eduard va pensar que no tornaria més a aquell cafè, el cap li feia mal de tanta i tanta xerrameca, però llavors l’Albert va canviar un xic la conversa i li va explicar que ell tenia paüra a les altures. Caram! Quina coincidència! A ell, a l’Eduard, li passava el mateix... Davant d’aquesta situació tots dos van esclafir una rialla.

L’Eduard es va envalentir i després d’un estira i afluixa van convenir que al dia següent qui resultés perdedor hauria de pujar en globus.

Aquell matí l’Eduard va rebre un WhatsApp de l’Albert dient-li que estava molt enrogallat i que no podria assistir-hi... Ràpidament li va contestar que el que li devia passar és que tenia por de perdre ja que per jugar no calia parlar....

***

Dins la cistella, tot tremolós i amb els ulls tancats va notar com s’enlairava. Si els hagués tingut oberts hauria vist com l’Albert s’abraçava a un individu idèntic a ell... Un individu que era el seu germà bessó i que, per a ell, jugar a escacs era com bufar i fer ampolles.

——————
Escrit el dimecres15/03/2017. Revisat amablement per la Pilar Campmany i Piqué el dijous 16/03/2017

Comentaris

  • Miralls[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-03-2017 | Valoració: 10

    Moltes vegades les relacions socials son com miralls, germans bassons o un joc d’escacs.
    Felicitats pel teu conte tan ben tramat.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • Escac i mat![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2017 | Valoració: 10

    Llegir-te, amic Joan, sempre, sempre és un plaer! La proximitat dels teus personatges, la simpatia de l'escrit, l'humor que sempre desprenen, tot això fan un còctel molt ben barrejat! I les entremaliadures dels protagonistes són molt humanes. Tots ens hi sentim identificats, si més no, jo. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Ai, el joc[Ofensiu]
    Materile | 21-03-2017 | Valoració: 10

    Aquesta vegada un relat un xic desconcertant, però ben conduït i tramat. Amb un final que ens enganya. Molt bé!
    Una abraçada,
    Materile

  • Ja veus[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 18-03-2017

    el comentari anterior també és meu, bé, del meu germà a relats, un bessos univitel·lí total. Mira així tens un comentari més per reiterar que el relat és boníssim.

    Ferran

  • molt bo Joan[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 18-03-2017

    aquest cop m'has enredat del tot, o ha estat el teu germà bessó? qui ha escrit el relat, vull dir... no em facis cas. Un relat del teu estil, infal·lible i ben escrit i amb un final sorpresa que m'ha enxampat del tot fora de joc, fora de tauler, hauria de dir, ja que parlàvem dels escacs.

    Bona feina Joan, magnífic relat i molt ben portat.

    Sort!

    Ferran

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-03-2017 | Valoració: 10

    Un relat magnífic. M' agrada molt

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

95 Relats

1047 Comentaris

105994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.