Cercador


Llista categories

Mitjans de transport [3] Vull estrenar la bicicleta!

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Dilluns: En Gerard aquell dilluns començava una feina d’estiu, en una pizzeria. Baixava al carrer amb força dificultat la bicicleta que el seu pare li havia portat el dia abans com a premi per les notes obtingudes. Quatre pisos en una escala més que estreta requeria molta atenció i equilibri, per tal de no rascar les parets.

Només sortir del portal ja tenia l’entrada del “metro” al davant. L’estació no estava dotada d’ascensor i, per tant, més equilibris i dificultats per baixar les escales.

L’estació de sortida estava en les mateixes condicions. Què hi farem! És a dir, dificultats afegides només compensades pel fet que la feina estava encara més propera. “Ja, ja estrenarem la bicicleta quan comenci a repartir”, es digué ell mateix.

——0——

Dimarts, dimecres, dijous... divendres: En Gerard ja estava un xic desanimat. Tota la setmana pujant i baixant escales dificultoses i ni un sol dia ha sortit a repartir... la bicicleta només li ha fet companyia... encara no l’ha estrenada! L’encarregat havia agafat en Gerard els primers dies i li havia fet endreçar el magatzem, i com que va veure que tenia mà pel dibuix, li va fer dibuixar totes les ofertes i, com no, com que sabia de números li va fer portar la caixa. Pobre Gerard! Tota la setmana enlaire! Arribava a casa tan tard i cansat que només li quedava esma per seure i reposar.

——0——

Dissabte: En Gerard havia de treballar els dissabtes, però l’encarregat, que en el fons era una bona persona, conscient que el pobre nano encara no havia pogut estrenat la bicicleta li va concedir festa.

——0——

En Gerard baixava més que content les escales de casa seva, a poc a poc i amb tanta cura, que ni el revolt més tancat va rebre cap cop. A l’última girada, però, quan ja enfilava el tram final va posar un peu en fals. Àgilment, amb una mà es va aferrar a la barana i amb l’altra es va recolzar a la paret...

——————
Escrit el dijous 18 de gener de 2017. La Pilar Campmany i Piqué, el mateix dia l’ha revisat. Gràcies!

Comentaris

Afegir comentari
  • Pobret!![Ofensiu]
    Naiade | 01-02-2017 | Valoració: 10

    Pobre Gerard. M'ha fet patir tota l'estona, pujant i baixant d'arreu sempre amb la bicicleta.
    Encara que ja me'n esperava alguna, com ja ens tens ben acostumats. però no aquesta...pobre noi, el dia que per fi podia se li estrella la bicicleta....vaja, si ho he entès bé?
    Una abraçada

  • Ei, per cert, moltes felicitats![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-01-2017

    M'he apuntat a l'agenda el dia del teu "cumple". L'any vinent, si me'n recordo, ( el meu disc dur va molt lent i funciona quan vol) escriuré un poema per a tu sol. Què et sembla? Per cert, tu creus que el jovent saps què significa "tres ralets"? Ostres, nosaltres som afortunats, hem viscuts tantes coses diferents que estem entre dos móns, o tres, o quatre... En fi, que no sabem res de res.

  • Ets un trapella![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-01-2017 | Valoració: 10

    Ens has deixat amb l'ai al cor després de tant viatge amunt i avall amb la bicicleta al coll. Què li passa a la bici? I al Gerard? Ho deixes a la imaginació del lector? Ens vols prendre el número? A saber, perquè la teva ment és una mica maquiavèl·lica i t'encanta sorprendre'ns i fer-nos patir una mica. Si és això el que volies, ho has aconseguit.

    Una abraçada ben forta, amic.

  • O sense bici?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2017

    O és que potser baixa sense bici al final?

  • Trial[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2017 | Valoració: 10

    Oh, sembla que al final en Gerard fa trial amb la bici? Mira, si aquesta és una manera d'anar-hi, doncs endavant! Com sempre, la humanitat envolta un altre relat teu. Una forta abraçada, Joan!

    Aleix

  • Pobre Gerard![Ofensiu]
    Materile | 21-01-2017 | Valoració: 10

    A vegades els desitjos surten molt cars. A vegades el preu que se n'ha de pagar, amb sacrificis, és tan elevat que ens marca per sempre. El pobre Gerard no va calcular bé el seu preu.
    Un relat que m'ha tingut atenta fins al final pensant: "a veure com acabarà...". Molt ben tramat. M'ha agradat i l'he trobat original.

    Una abraçada,
    Materile

  • No em diguis[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-01-2017

    Òndia Joan, no em diguis que la bicicleta per estrenar a acabat estabellant-se escales avall.
    No són gaire graons potser no quedarà molt malmesa.
    M'has fet veure tant bé l'esforç del pobre noi carregant la bici amunt i avall que em sabria greu que no en pogués gaudir.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >