m'escric la vida

Un relat de: mar - montse assens

*
M'escric la vida amb paraules teves.
Dia a dia les esgarrapo,
una a una,
com qui sacia la fam
obligatòriament per viure.

Amb records escrits en un poema,
i lletres conjuntes que formen
cercles tancats sense sortida.

En mi s'estavellen els dards
fugits del destí,
i els arracono
a banda i banda del meu centre...

un centre que tremola quan et pensa,
com el primer instant
en que descobreix la vida.


I és que el meu destí és recordar-te
cada minut d'un nou dia. (?)

Comentaris

  • Ulls plorosos davant escrits com aquest...[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 27-08-2005 | Valoració: 10

    ... sense paraules simplement... quantes liníes, vuit, deu, potser dotze... no gaires, simplement, consegueixes expressar amb quatre paraules tot un món de sentiments i emocions.
    Tan sols demanes.. tan sols necessites, unes paraules, per rebifar i retornar a la vida...
    Sincerament, no tinc més paraules que.. esplendit i preciós, no deixis d'escriure mai, Mar, ja que aquesta web perdria una sensibilitat, digne d'admiració.
    Petons

  • Em tornes a esborronar...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 07-07-2005 | Valoració: 10

    ...amb la teva sensibilitat, amb la sensació d'opressió d'aquest poema, que no toca vores, que sencer vibra i batega, exposat a l'amor, al dolor, despullat, sense defensa.
    On has trobat aquesta sensibiliat? Com s'ha format en tu? T'admiro de tot cor.