Cercador
Memòries de flors d'espígol
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Escric memòries tàctils
dels teus ulls concedint-me
algun desig de cap el tard,
(quan em miraven)
a les pàgines solemnes
d'un sol esclatat de primavera.
La lluna s'obre de llum,
apàtica i freda,
i es crema com una teia
de blanca indiferència
a l'infinit:
Ella no té memòria
i mai va aprendre a llegir.
Escric memòries ingràvides,
surant pels espais letàrgics
d'amors intranscendents d'adolescència,
quan llunes i sols semblaven
cançons en un cel de menta.
Memòries de flors d'espígol,
músiques de petons ardents,
o lletres que escric amb la vista
clavada en el fons del temps.
Comentaris
-
Magnífiques memòries[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 13-09-2005
La primera part, de "Escric memòries tàctils..." a "...aprendre a llegir", té una estructura que potser costa un xic, agafar-li el ritme i les expressions més espontànies, no tan, tan meditades.
La segona part, de "Escric memòries ingràvides..." a "... el fons del temps" és, en una paraula, brutal. Té música, les mateixes paraules (o jo en llegir-les) l'entonen!
Colors del temps, de moments de la vida, de naturalesa... Un poema molt complet!
Echanté de llegir-te, mestre!
Salut,
Vicenç
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775983 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44