Mars d'escuma

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

paraules que premen però tampoc ho fan. Belles.

Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

...bon resum de l'efecte demolidor de les absències. Sense desproporcions, calmat, madur.
Sí...

ahir vaig desbrossar oliveres, són les úniques de la zona que tenen un pèl de llum, són a la xarxa i són a casa

el seu oli, l'oli és el que ens dóna lum i vida
per véncer la foscor

que la llum t'estimi

estem en ple solstici

esper qiue se't tracti bé
i que visquis bé

Hi ha dues coses que m'han agradat especialment d'aquest poema. La primera és la relació que es pot establir entre la breu introducció que hi fas, i la primera estrofa:

Mars d'escuma i d'absències,
i un rerafons musical,
sento calfreds en la memòria
records de soldats en combat.

Trobo que has aconseguit lligar amb claredat la intencionalitat que manifestaves en la introducció, amb el que es destil·la d'aquests versos.

I la segona cosa és el pas de la segona a la tercera estrofa:

i un crit endins.

Silenci, res es pot dir

Acabes amb un crit endins... i inicies la següent amb silenci. Mira... m'ha agradat, aquest contrast.

LLIBRE

Però.....hi trobo a faltar una mica més de... de.... passió! És que la mare ja m'ho deia que m'estimava i, quan era petit, també em feia el que tu tan be has descrit... Osti! ara que hi penso; creus en la reencarnació?
Va, segon intent!!

Per molt que et digui a cau d'orella que t'estimo, tu continues amb aquest plan burleta i mirant a una altra banda, aquest no era el tracte. A més, després d'un "t'estimo" sempre és necessaria una carícia... a veure com resols això!

I tan bó.
Aquest poema és molt diferent del que et vaig llegir. És més ambigu, però m'agrada igual.
Tens una poesia que et deixa pensant...
És com si m'acariciés.

Fins aviat.

la forma en que ho relates, dona molt d'espai a la imaginació, als nostres records, en seguir les pases del que escrius i topar-nos amb aquelles coses de la vida de cadascun que hem deixat enrere i que dormen dins el nostre pensament.

Seguiré les teves passes.

Una forta aferrada pel coll.

Àngela.