Mare, deixa'm pixar el matxo

-Per amor a Déu! Mareeeeeeeeeeeeee!

La Josefina es va mirar de fit a fit el vestit de núvia , empassant-se la saliva, mentre la mare va sortir del lavabo.

- El més calent és a l'aigüera! No havíem quedat que la Gemma vindria a fer l'última prova del vestit? Vas molt lluny d'osques mare! Ho hauràs d'acabar tu que jo he d'anar a una xerrada. Ho has fet de mala bua?

La relació mare i filla sempre havia estat a empentes i rodolons, un dia sí i l'altre també; la confiança feia fàstic i se les engegaven sense engaltar com el gat i el gos.
L'any cinquanta-cinc van obrir un petit taller de costura. Sense saber d'on sortirien les misses, van comprar per quatre cèntims un local i van fer mans i mànigues per llogar dues màquines de cosir. Tenien bon ull per dissenyar vestits de núvia, a més d'un bon picarol que retenia a les clientes. No en van poder tirar cap tros a l'olla del negoci però mai van estar amb l'aigua fins al coll.
Per a la mare va ser oli en un llum ja que havia enviduat feia un any i necessitava agafar el bou per les banyes per tirar endavant. Per contrapartida la filla es va quedar per vestir sants tot i que era bona com el pa, de bon acontentar i sempre estava de gaita. Però no tenia bon ull amb els homes i sempre replegava la cendra i escampava farina. Absenta d'obligacions de muller i de mare passava les hores cosint. Amb l'associació de dones va trobar un esglai i es va enganxar com una paparra a tots els actes. Aquell dia es feia una reunió de tapersex al casal de la vila, la sala era plena com un ou i durant una hora i mitja les dones van ser tot orelles. La Josefina, de primera intenció, va comprar l'aparell més llarg i gruixut a diner comptat. D'una revolada se'l va endur, dret camí, dins la bossa del pà. El membre de silicona tenia dos setmanes de garantia, així que el va estar provant un dia rere l'altra. Era el conte de mai no acabar practicant el pecat solitari. Primer era un foc d'encenalls però després d'algunes pràctiques es va convertir en una fora de sèrie.
Al cap d'un temps la mare li va comentar a la seva filla:

-Filla, et grinyola el somier, l'haurem de canviar.

La Josefina, amb els ulls nets de culpa, va assentir amb el cap. Després de tot la família era la familia, però, pel que fa al plaer, són figues d'un altre paner.