Mans vives

que evoca records i vivències actuals alhora.
Paraules escrites amb sentiment i delicadesa
que arriben al lector.

Una abraçada

Pilar

Me poso en les teves mans, tant vives.
Fa poc que conec Relatsencatalà, avui que passejo per aqui et llegeixo i m'agrada la teva poesia.

Mans com gavines...
Mans com guspires...
Mans com papallones...
Mans vives!

La vida és el que importa!

Escriu ben aviat!

Una forta abraçada!
... I endavant!

FRANCESC

Relat curt però intens i tendre.
A cada moment de la vida les mans ens donen diferents sensacions.
Gracies per comentar-me. M'ha agradat molt llegir-te, crec que encara que portes poc temps entre nosaltres i intueixo que ets molt jove, te'ns molt per oferir.
Segueix escrivint que jo et seguiré llegint.

Una abraçada

preciós i, en la seva curtedat, profund

Ja vaig veure que havies recollit la proposta: ho has fet molt bé!
No em sembla un poema cursi, sinó diferent als que ja has escrit abans i potser als que escriuràs després... però segur, segur que té la seva raó de ser. D'aquí un temps, quan el tornis a observar amb perspectiva, podràs aprendre alguna cosa més de tu mateix... Si aquest poema t'ha sorgit així, deu tenir el seu motiu.
No deixis de provar, de participar ni d'escriure!

Gràcies pels teus comentaris als meus poemes. Quan els vaig escriure, també vaig dubtar molt si enviar-los o no. Especialment, els que responien a la convocatòria de Poesia Eròtica per al llibre. Alguns d'ells no m'acabaven de convèncer i anava afegint o retallant... uns altres havien nascut compactes i no admetien retocs: o eren així o de cap altra manera. De vegades, un poema és atemporal; en canvi, d'altres responen exactament a un moment concret, a un estat d'ànim, al caliu d'un record, a la impressió causada per un fet casual, a l'impacte emocional de qualsevol paraula o gest o imatge...

Espero que després dels exàmens i les festes familiars estiguis més relaxat!

T'envio una abraçada lleugera per a què no et pesi gaire,
Unaquimera

Cursi, dius? Jo no ho diria. Expressar el que sentim, i fer-ho amb sensibilitat, mai no és cursi. I a més està molt bé explorar nous camps expressius, noves formes, aspectes fins i tot mínims de la nostra existència. "Les meves mans són papallones / i tu la seva vocació" són dos versos molt bells per a cloure un poema ple de delicaedesa.
Salutacions.

...i admirablement expressat. Un poema d'una senzillesa equívoca, perquè amaga una profunda construcció molt ben pensada.


Salutacions,

franz