Aranya negra, aranya fosca

Torno d'estar uns dies fora i llegeixo les teves paraules, realment amables. T'he de respondre dient que va ser un plaer crear una història "divertida. No de por ni de mort", però que d'altres vegades he tocat el tema, enfrontant-ho.
Com dius tu molt ben dit, "La vida s'acaba" i no serveix de res negar-ho. Ara bé, té el seu sentit quan és el final d'un cicle, que permet al mateix temps el començament d'un altre... Em refereixo a BATECS, per exemple.
En un altre cas, n'he parlat qualificant la mort d'absurda per quan no és natural i en canvi resulta cruel, desmesurada, injustificable... ara parlo de Tarda de passió.

Parlant del teu poema, que és del que es tracta, t'he de felicitar per ell, ja que resulta atractiu tot i el to fosc, negre, de la seva protagonista i l'amenaça de la seva labor constant... Té un bon ritme que no decau en cap moment!

Especialment, et felicito perquè ara sé que també saps fer versos d'altres colors, com vas demostrar en el darrer Repte Poètic, com ja vas llegir en el meu comentari...

Una abraçada com una obra d'art,
Unaquimera

A mi, aquest poema m'ha enganxat bàsicament per la forma, pel ritme, per la musicalitat. Quant al tema, crec que de pors tots en tenim, que tots tenim les nostres aranyes, els nostres arquetips, com diu Franz Appa, i que el que cal és desterrar les passions inútils, és a dir, aquelles que no són sinó aprensions sense fonament.
En tot cas, aquest és un poema molt interessant, que m'he llegit unes quantes vegades abans de comentar-lo.

Doncs, sí, megane, dos poemes ben diferents sobre una mateixa imatge...
Aquesta vegada vaig optar per un poema distès i divertit, és que em va venir la imatge tan clara... En canvi, en el teu tornes a parlar de la mort, de la por... com en els altres dos que has publicat.
L'estil dels teus poemes m'agrada molt: tenen ritme i el llenguatge és senzill i planer, fan de bon llegir.

un poema original i musical.
Amb un espectacular final.
"...La teranyina
és una obra d'art
que surt molt cara
de contemplar.
Ara l'evito.
No sé demà
què passarà."

Gràcies per llegir-me i comentar-me!

gypsy

Una peça molt ben treballada, molt ben teixida.
Fa bon complement amb els teus dos anteriors poemes.
Salut !

quan el vaig llegir en el repte, ja em va atraura de bon començament perquè em recordava poemes infantils que havia llegit als meus fills, però, ràpidament segueix una seqüència amb versos més de sentiments més durs i dolorosos. Et llegeixo

... el comentari que tevaig fer al seu moment:

...He trobat en una estructura com la de les cançons d'infantesa, uns pensaments pessimistes que cal superar. Tanmateix, he de reconèixer que has aconseguit un poema de molt de nivell, molt profund, però també una mica tètric. Carpe diem que deien els poetes de l'Imperi Romà. Cal viure el dia i no deixar-se capficar pels mals rotllos.
...

Moltes gràcies per acceptar la meua invitació, i a veure si continuem llegint-nos i comentant-nos.

Ara ja saps, a seguir fent bons poemes, i a gaudir de la vida.

Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

... de què tracta el respte poètic on s'inscriu aquest poema. Sigui com sigui, tanca (no sé, dic per ara...) el cicle de la por inaugurat amb els teus poemes anteriors.
Aquí, la por, la mort, té carn i presència en el color i en la forma de l'aràcnid. Les aranyes! Uh, jo diria que de petit les aranyes eren un somni recurrent meu, una por oculta, doncs.
Potser reflecteixes un cop més un trauma de l'espècie amb una d'aquelles imatges que Jung catalogaria d'arquetip.
Una abraçada,
franz