El rellotge no té pressa

Un relat de: megane

El rellotge es trenca. UNA hora se perd.
El rellotge es desfà. DUES s'escapen juntes.
El rellotge explota. TRES s'agafen per no caure.
El temps corre. Amb QUATRE quarts fan una hora.
Corre sense aturar-se. A les CINC sortirem d'escola.
Corre sense mirar darrere. A les SIS s'ha de berenar.
El temps ens fa créixer. SET dies, una altra setmana.
Ens fa grans, més grans. Als deu-i-VUIT som majors d'edat.
Però no ens dóna llibertat. A les NOU, tothom a casa.
El temps és un símbol. A les DEU, complim els manaments.
Però tots els símbols es gasten. A les ONZE, badallem.
I tots els temps s'esgoten. A les DOTZE perdem la sabata.

A les dotze se more el dia, se more l'any, s'acaba el plaç.
El temps no té res que fer. Torna a començar la volta
que ens envolta d'hores, de minuts, d'instants.
UNA hora se perd pensant, pensant.
DUES s'escapen juntes, fan un vers.
TRES s'agafen de la maneta, fan estrofa.
La papallona no és poeta, es fot de la rima.
El poema mira les seves ales quietes, es mofa.
El rellotge no té pressa, amb les agulles fa esgrima.

m

Comentaris

  • Avui, sense presses, que és festa![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Frases rodones[Ofensiu]
    ciosauri | 13-12-2007

    Gent que hi entèn t'ha valorat la poesia. Només dir-te que he trobat dues frases especialment rodones: la del títol i la de la papellona i la poesia. Molt suggestives, molt inspiradores, dos petits bombons. Salutacions!

  • molta[Ofensiu]
    ANEROL | 13-12-2007 | Valoració: 10

    agilitat mental i poètica. M'agrada

  • Un, dos, tres, ... poemes![Ofensiu]
    Unaquimera | 12-12-2007 | Valoració: 10

    Tal com et vaig dir al comentari del Repte Poètic 10, és un poema ben especial, ja que en realitat, no sé si és un poema o són dos... o tres!
    Tal com em demanes, m'explico: deixant de banda la divisió horitzontal que tu mateix ofereixes visualment al lector, hi ha una altra divisió vertical força evident, marcada per punts i seguit i nombres escrits amb majúscules. Diria que seguint aquest caiguda, es poden destriar dos poemes, que t'apunto a continuació:

    * El primer, amb els versos més descriptius, reflexius i conceptuals:

    El rellotge no té pressa.
    El rellotge es trenca.
    El rellotge es desfà.
    El rellotge explota.
    El temps corre.
    Corre sense aturar-se.
    Corre sense mirar darrere.
    El temps ens fa créixer.
    Ens fa grans, més grans.
    Però no ens dóna llibertat.
    El temps és un símbol.
    Però tots els símbols es gasten.
    I tots els temps s'esgoten.
    Torna a començar la volta
    que ens envolta
    d'hores, de minuts, d'instants.
    La papallona no és poeta, es fot de la rima.
    El poema mira les seves ales quietes, es mofa.
    El rellotge no té pressa, amb les agulles fa esgrima.

    ** El segon, amb els versos que van rodant:

    UNA hora se perd.
    DUES s'escapen juntes.
    TRES s'agafen per no caure.
    Amb QUATRE quarts fan una hora.
    A les CINC sortirem d'escola.
    A les SIS s'ha de berenar.
    SET dies, una altra setmana.
    Als deu-i-VUIT som majors d'edat.
    A les NOU, tothom a casa.
    A les DEU, complim els manaments.
    A les ONZE, badallem.
    A les DOTZE perdem la sabata.
    A les dotze se more el dia, se more l'any,
    s'acaba el plaç.
    Torna a començar la volta
    que ens envolta
    d'hores, de minuts, d'instants.
    UNA hora se perd pensant, pensant.
    DUES s'escapen juntes, fan un vers.
    TRES s'agafen de la maneta, fan estrofa.
    El poema es mofa.

    *** En aquest segon cas, fins i tot es poden suprimir els versos que no tenen cap majúscula:

    UNA hora se perd.
    DUES s'escapen juntes.
    TRES s'agafen per no caure.
    Amb QUATRE quarts fan una hora.
    A les CINC sortirem d'escola.
    A les SIS s'ha de berenar.
    SET dies, una altra setmana.
    Als deu-i-VUIT som majors d'edat.
    A les NOU, tothom a casa.
    A les DEU, complim els manaments.
    A les ONZE, badallem.
    A les DOTZE perdem la sabata.
    UNA hora se perd pensant, pensant.
    DUES s'escapen juntes, fan un vers.
    TRES s'agafen de la maneta, fan estrofa.

    Suposo que ara queda clar el que volia dir-te...

    Sigui com sigui que s'interpreti o es subdivideixi, resulta evident que en la primera part, la més llarga del teu poema original, fas tot el tomb a l'esfera, atribuint accions, records o característiques a cadascuna de les hores.
    La segona part, més curta, està dividida en dos grups de tres versos cadascun; el primer, reprèn la cantarella inicial: UNA, DUES, TRES, però aviat deixa de parlar de les hores i passa a referir-se a la creació poètica: apareixen el vers i l'estrofa, després el poeta i la rima.
    Per acabar, la petita personificació surrealista, molt adequada al motiu visual proposat.

    Et vull felicitar per l'evolució de la teva poesia, al menys de la què jo et conec! Em sembla ben interessant el que he llegit teu fins ara.

    També vull desitjar-te molta sort en els exàmens... i enviar-te una abraçada ben rimada,
    Unaquimera

  • Peremptòria ira[Ofensiu]
    franz appa | 11-12-2007

    Com diu el Francesc, sembla haver-hi dos poemes en un, si bé el tema és el mateix, l'inexorable pas del temps. Un pas que es pot mesurar, certament, però que resulta en si mateix incommesurable, ja que quan acaba el recorregut traçat, ja en el mateix instant, en comença un altre.
    Nomésdividint la fosca en intervals copsem algun sentit a l'instant fugisser...
    Salutacions,

    franz

  • Una veu original[Ofensiu]
    Anagnost | 11-12-2007 | Valoració: 10

    Algunes irrupcions en aquesta pàgina de RC són com les de l'ampolla de gasosa, i al cap d'unes setmanes s'ha esbravat tota la força del nou relataire. En canvi en el teu cas, amb només quatre relats publicats, em fa l'efecte que ens trobam davant una veu totalment original, que te coses a dir i que sap com fer-ho. Per això contginuaré llegint tot el que publiquis (cosa que només faig en casos molt puntuals). Ah!, i quan no m'agradi també t'ho diré.

  • F. Arnau | 09-12-2007 | Valoració: 10

    Vaig trobar aquest poema teu, un dels més originals dels que es presentaren al Repte del "Rellotge tou" d'en Dalí. De fet, jo el vaig votar. Ara t'ho dic...
    És veritat que semblen dos poemes en un. El primer que parla de les dotze hores, amb dotze versos lliures de metre i de rima. El segon sembla basar-se en el primer, amb uns tocs surrealistes, molt en consonància amb la mentalitat del pintor empordanès.
    Enhorabona pel resultat!

    Una abraçada!

    FRANCESC

Valoració mitja: 10

l´Autor

megane

5 Relats

49 Comentaris

7960 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93