Por

I qui no té por, a créixer, a tots els canvis que amb el pas del temps d'una o altra forma hem d'anar assumint. No puc ensenyar-te grans coses perquè sóc de les quals penso que em queda molt per aprendre.
I sobre les valoracions, tot es molt subjectiu, sigues tu mateix i prou.
Petonet

Hola, gràcies a tu. I bé... no sé si escriure et podrà alleujar d'algunes de les pors vitals que aquí, en aquesta mena de manifest introductori, ens avances, però sí que et puc garantir que et permetrà reservar, almenys, un espai dins teu que no es farà "gran". Ni "marró".
Una abraçada,
franz

qui menys tothom ens agradari deixar emprenta al nostre pas

Gracies pel teu comentari. Eixidiu significa sortida. Perdona per la manca d'accents (faig aquest comentari des d'un ordinador d'Hol.lada, sense aquesta tecla).
Be, anem al teu poema del debut. Crec que es tracta d'un comencament ben engrescador, d'aquells que conviden a estar atents al que vagis publicant. Esper que la teva estada a la familia de RC sigui llarga i fructifera. Una abracada (l'ordinador tampoc te la ce trencada)

per això lluitem. Ben expressat. Sintètic, sincer i real.
Són dos relats amb molt contingut...

A aquest procel·lós món dels relataires i poetes de RC.
Molt bo el teu debut, manifestant un sentiment universal. Efectivament, tothom ne tenim de por, però la vida és això; un anar superant aquest tràngol dia a dia.
Una abraçada!

FRANCESC

PS Et convide a participar al Repte Poètic Visual. CLICA ACÍ!!!

Sense cap por, avança per la vida, avança per Relats. Avança per les lletres i ...endavant !

Arribo al teu espai i començo pel començament, és a dir pel primer dels dos poemes que tens.

Has tocat un tema d'aquells que es diuen universals: la por és un dels fenòmens que afecta als ésser vius,sense diferenciar entre més o menys racionals, homes o dones, d'aquí o d'allà ( em refereixo tant al temps, com a l'espai, com a les arrels, entorn socio-cultural, etc. )...
Respecte al tema general del teu poema, només puc dir-te, doncs, que en certa manera ho comparteixo.
Caminar per ell pas a pas, vers a vers, ja ens portaria més temps... potser més endavant...
Un altre dia tornaré!

Però avui et vull comentar una coseta en concret: em sembla que has utilitzat el marró per designar el color d'una vida poc atractiva; normalment, la gent diu "gris" en aquest sentit. Per motius concrets, durant un temps em va passar també a mi, però ara associo aquest color amb idees ben agradables. Per si vols conèixer-les, t'ofereixo els meus Desitjos.

I t'envio una bona abraçada,
Unaquimera

...companys, al crit!
Sincer, crec; jovenívol, ho afirme! Queixa? Afirmació? Expressió de l'ànima? Tu ho saps millor de tots.
Perquè aquest vellet sap que no cal tenir-ne, de por. La vida és dolenta o bona, segons com cadascú se la pren, se li antoixa o li passa pels... ejem,ejem!
Així que... SALUT I REBOLICA!
PS. I benvingut en aquesta 'gabia'. Que, vulgues o no, enamora a la llarga.

que la vida és prou llarga per fer tot allò que volem i més, la qüestió és no plegar abans d'hora.

Un poema intens, carregat de sentiments personals.

Benvingut a Relats!

És ben normal tenir por,
però cal avançar malgrat tot.

Per tant, creix i no deixis de ser qui ets.
La resta anirà venint, enfrontat-t'hi.

Endavant!