MANDRA DE VIURE?

Un relat de: E. VILADOMS
- No pots continuar d'aquesta manera! - Li etzibà la seva germana el dia que l'anà a veure.
Jeia al sofà, les persianes de la sala baixades, portava barba de varis dies i el voltava un escampall de burilles i llaunes buides de cervesa amb el tuf corresponent. A la pica de la cuina s'amuntegaven els plats bruts amb la grassa solidificada i algun que altre florit que recordaven els pocs àpats que havia fet darrerament. Al dormitori, el llit desfet, roba bruta per terra, més llaunes, més burilles...
- Com pots ser tan gandul, tan deixat? Tu no estàs bé!
Amb esforç, la noia l'arrencà del sofà-nínxol, el posà sota la dutxa i el portà al metge.
- Ja fa mesos que està així, doctor, emmandrit fins al moll de l'ós. El van despatxar de la feina perquè no feia brot, la xicota el va deixar, cansada de mantenir-lo i de fer-li de mare i de minyona. Està malalt? Ens pren el pèl a tots?
El diagnòstic fou de depressió, el metge li receptà la medicació corresponent i des dels serveis socials l'ajudaren a posar ordre al dia a dia.
En poques setmanes les pastilles feren el seu efecte, una eufòria desconeguda s'emparà del seu ànim i amb decisió emprengué tasques que la peresa havia deixat pendents. Aquell dia es llevà ben d'hora, cridà els del taller per a què li carreguessin la bateria del tot terreny que romania empolsinat al fons del garatge, el portà al tren d'autorentat i emprengué rumb al Cap de Creus. Tenia l'energia necessària per fer el que durant tant de temps havia posposat. Amb un cel clar pentinat per la tramuntana i la veu de la Sílvia Pérez Cruz de banda sonora feu un revolt rere l'altre i arribà al Far. Després, no li calgueren més camins ni carreteres, gas, gas, gas i... penya-segat avall fins la mar.

Comentaris

  • Final Thelma i Louise, sense ser el mateix[Ofensiu]
    Mena Guiga | 02-11-2013

    Una decisió amb empenta, el final. L'energia pel final.
    La depressió només es pot curar des de dins i la persona que la pateix ha de voler-ho, malgrat medicacions i ajudes amoroses externes. I és així. És la malaltia del segle. I és deguda a mil variants.
    El final me l'he pensat, el que has escrit, però.

    Mena

  • Decisió [Ofensiu]
    Escandalós | 14-08-2013 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat, està molt ben escrit i la idea que exposa és relativament innovadora, el desig de morir no com a conseqüència d'una depressió sinó com a decisió lúcida. A l'última frase se'm fa una mica estranya l'expressió "gas, gas, gas i penya-segat avall", no sé ben be per què, sembla treure transcendència al fet, però potser ja era aquest l'efecte desitjat, no em facis cas. Felicitats!

  • Genial[Ofensiu]
    Guiomar | 31-05-2013 | Valoració: 8

    M'estava imaginant el final, serà que sóc depressiva també?
    Felicitats E. Viladoms

  • Felicitats![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a Relat de Qualitat del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori.

    És per això que t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    (Si ja tenim la teva autorització, en relació a qualsevol altre relat seleccionat en la convocatòria, no cal que complimentes aquesta)

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................,
    del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

    Data .......................................

  • betixeli | 17-05-2013

    Osti, que pim-pam tot plegat! Passa del res al tot (o al res altre cop, ben mirat) però tot i els fets, no deixa regust de final trist, que curiòs, oi? Potser és per la bellesa de la música i el paisatge ben triats.

  • Bravo[Ofensiu]
    Yanira | 04-03-2013 | Valoració: 10

    M'esperava un depressiu renaixent de l'aplatanament al que estava sumit, reconnectant amb l'entorn i el seu jo intern, trobant un sentit de viure. La seva mort estava clara, però no has caigut en el tòpic i la manera com ho has fet anar.... Amb un gust increible per les paraules. Molt ben trobat!

  • Materile | 18-01-2013 | Valoració: 10


    Una història molt ben tramada que et porta cap a un final esfereïdor i no esperat. Molt be!

    Materile

  • E.Viladoms[Ofensiu]
    Gabriel M. | 17-01-2013 | Valoració: 10

    Inesperat i escruixidor relat. Un molt bon microrelat.
    Felicitacions i una abraçada.
    Gabriel M.,

  • Impactant![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-01-2013

    Una història colpidora molt ben portada. És ben trist arribar a aquests extrems; tanmateix, hi ha persones que quan no troben la manera de manejar la vida i els seus sotracs de forma digna cauen en una profunda "mandra de viure" que els porta de cap a la foscor- claror, suposo, per a elles-.
    L'enhorabona per aquest text tan ben escrit. Endavant!
    Salutacions!
    mercè

  • Hola de nou![Ofensiu]
    allan lee | 13-01-2013

    Moltes gràcies per visitar-me.
    Sobre el què em dius, mira, sí que hi pot haver molts autors, però la majoria immensa té un relat o pocs o fa molt que no penja res. Vull dir que "actius" en som molts menys. Sobre comentar, doncs només animar-te, aquí som tots aprenents i aprenem uns dels altres, no hi ha cap patró establert. Felicitats novament per la gràcia que tens en escriure. Una abraçada

    a

  • Hola![Ofensiu]
    allan lee | 13-01-2013

    M'ha fet estremir aquesta història. Molt original i sobretot escrita amb art. Suposo que el fet de no tenir comentaris és en part perquè no en fas als altres. Si fas comentaris a altres relataires, també hi deixes la teva "signatura" i et poden conèixer. Que val la pena. Felicitats pel relat.

    a

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

55 Relats

647 Comentaris

52752 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.