Bones Paula. Volia donar-te les gràcies pel teu relat. M'ha fet sentir, posar-me en situació, vivenciar l'escena i totes aquelles emocions inherents en aquesta.
Merci

M'ha remogut. les teves paraules penetren fins linconscient, i quan me nhe adonat compte tenia el cor en un puny, un nus a l'estómac i una llagrima traient el cap.
Merci per sentir de la manera en q ho fas

Espero que aviat, siguis l'expressió d'un pensament universal.

M'ha fet molta gracia el dilema que planteges i com ho fas. M'has recordat a algú molt especial q també donava voltes a tot plegat, compartint fins i tot el mateix discurs reflexiu.
Gràcies

X desgracia són moltes les històries q com aksta es podrien escriure. Esperem però q la Carla fos capaç d deixar-lo abans d'acabar encastada en alguna estanteria o amb l'autoestima tant feta merda q li resultésincapaç de ser prou forta com per allunyar-se'n. M'agradaria aprofitar, ja q és un tema candent i una realitat per a moltes persones, posar nom a tota la merda q llancen i fan creure aquest tipus d'humanoides: Inseguretat, immaduresa emocional, falta de control sobre els seus impulsos i mala gestió de la veritat. Juguen amb el menyspreu, amb l'aillament, i la creença de que el seu amor és l'únic veritable i etern. Preguntem-nos doncs, a qui pertany el temor a la soledat, a la critica i a la desqualificació.
Gràcies x akst relat

M'esperava un depressiu renaixent de l'aplatanament al que estava sumit, reconnectant amb l'entorn i el seu jo intern, trobant un sentit de viure. La seva mort estava clara, però no has caigut en el tòpic i la manera com ho has fet anar.... Amb un gust increible per les paraules. Molt ben trobat!

El canvi d'escenaris és perfecte, molt ben escrit i les muntanyes... Saps cm crear un ambient únic. És un relat dur, sensual, dramàtic i etern, i m'ha encantat quanla Júlia es treu la perruca i apareix la petita Marta!