Cercador
M'allunyo
Un relat de: JOSEFINAM'allunyo, a poc a poc, sense fer remor, m'allunyo de puntetes, descalça, amb les sabates a la mà , mig a les fosques, i en sortir de casa, miro amunt i veig la lluna, rodona i blanca, que em mira com aprovant la meva fugida.
He tancat la porta darrra meu, sense fer soroll, no volia pas despertar a ningú, no volia pas que descobrissin que ja no hi sóc, no volia pas fer plorar a ningú.
M'allunyo i ho faig amb una certa recança, però convençuda que faig bé.
Em convertiré en un personatge anònim, d'aquells que viuen al carrer, tot i que no se encara el carrer que triaré per viure.
M'allunyo, sense mirar enrere.
Comentaris
-
En la seva pell[Ofensiu]Ullsblaus1 | 13-07-2008 | Valoració: 10
En aquest relat em puc posar a la pell d'aquesta persona, i amb la dura decisió de marxar o quedar-se.
Un salut d'ullsblaus1 -
senzillesa[Ofensiu]didgeridoo | 13-07-2008
senzill, sentimental, i bonic
m'ha encantat
jo ho faig sovint això,
m'allunyo de les coses.
Fugir sense fer soroll, passant decepercebuda..
Això només ho fan persones senzilles i que es valoren poc però tenen afany de més i més..
potser m'equivoco
però és que m'he vist a mi mateixa descalça, amb les sabates a la mà i fugint de tot.
-
bonic[Ofensiu]llacuna | 13-07-2008 | Valoració: 9
Sí quan ens allunyem, sovint encara no sabem en quin carrer de la vida ens anirem a viure.
Salut! -
FUGIR[Ofensiu]ESTEL | 30-06-2008 | Valoració: 10
Quantes vegades voldríem fugir, però sense
fer soroll, sense donar explicacions, sense que ningú ens atrurés, perquè ja costa donar el pas.................Però no estem sols i per això ens quedem, perquè sempre hi ha un motiu per quedar-nos, o no?. De vegades ens sentim incompresos, pensem que estem sols en la lluita i lluitar sol no és un consol per viure.
Però sempre hi ha algú per qui mareix quedar-se -
i sempre es torna al principi[Ofensiu]Avet_blau | 11-05-2008 | Valoració: 10
Malgrat allunya-se o fugir,
el mon es rodó, i sempre tornes al principi
i la sortida es la meta potser,
sense mirar enrera, q
que potser es el futur.
Es tan còmode el present,
i feixuc remenar el pasat,
i tan dubtos el futur,
que només l' avui te vida, i batec,
aprofitem-lo !
Avet
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
149 Relats
230 Comentaris
126260 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60
Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).