M'agradaria ser un silenci oblidat

"m´agradaria ser un silenci oblidat
en els rius perduts de la vostre memòria "

em recorda un poema curt d´un poeta fr ancès de principis de segle que jo admiro molt, en Louis Cattiaux, que diu :

"Ben aviat jo serè el meu propi reflexe
en la consciència abstrusa"

No sé perquè.,
El poema és molt bo com tot el que acostumes a fer o al menys el que he llegit o escoltat.
L´altre dia em va saber greu que no vinguessis a la reunió de poetes ( el diumenge passat ). Hi habia més gent.
M´agrada molt com escrius, i això que la teva formació professional no és precisament humanista !!
Un 10 per a tu.
Segueix amb la novel.la, ara ve lo bo. Gràcies i una abraçada.
Prudenci.

trobar respostes a un munt de preguntes! Trobar una solució a tots els problemes que se'm plantegen. M'agradaria somiar incansablement i saber plorar quan ho necessito...

Ser un silenci oblidat però que es recorda en la memòria dels altres...

(Contràriament a la teva intervenció del fòrum, els meus comentaris d'últimament no tenen "gens" de gràcia...! jejeje), però bé, ja tornaran vells temps que siguin més bells! (pel que fa als "bons" (o millors) comentaris!

Apa! ens veiem!
ciao!

Gemm@
(vaig a llegir el de l'Estació de pas que n'he sentit tant a parlar!)

he arribat a aquest poema des d'un altre lectura, m'ha captivat el títol, però m'ha deixat un rau, rau de tristesa. M'agradat.
Bons relats!

m'enCANTEN els teus poemes embruixats de desitjos humans!
Elogis infinits...
cançó
pd: comentari 201?

Hola Bruixot,
Feia dies que esperava un poema dels teus i avui he tingut la sort de llegir-lo.
T'he sentit trist, fosc i potser massa melancòlic.Ha estat una percepció molt personal. T'estic fent aquest comentari alhora que miro els teus ulls i no em semblen que tinguin la mateixa lluentor. Sé el que és, doncs jo també he passat moments així, i és per això que vull dir-te que encara té molt més valor aquest poema.
Però permete'm una llicència de la meva biografia : "Sóc amant de la solitud i m'agrada compartir silencis". Per tant, no vull que el teu jo més profund i fràgil sigui un silenci oblidat.
Brindo per el poeta de Sants i per les nostres vides i les nostres esperances,
Roda03

imponent en sa poesia....
Poema esquinçador, íntim, envolcallat de sentiments contradictoris.
Utilitzes el "m'agradaria" enlloc de "m'estimaria més", i això dóna un caràcter condicional més enfortit a tot el teu relat.
De tota manera, és una percepció molt subjectiva...
És un poema excel.lent i veig que hi ha un mestre de la poesia donant voltes sobre el meu cap ignorant..
M'ha arribat com una espurna d'amargor.
Una abraçada,

angie

t'he llegit, ja saps que est un dels únics poetes que em criden l'atenció ...