Màgia

Mai no he estat una criatura. De ben petita, ja era vella, cos menut i cara de nena, però amb un immens bagatge de maligna saviesa.
Podia desarmar amb una mirada a les víctimes dels meus capricis. Els feia sentir immensament culpables d'haver negat una llaminadura a la pobra innocent a qui un cop van regalar una bola de càmfora pensant que era un confit. Afirmava que la llengua mig cremada m'impedia trobar la dolçor dels caramels. Per això en demanava; per veure si algun cop podria tornar a assaborir el plaer que la seva irresponsabilitat m’havia negat.
Els pares, adoradors i lacais, satisfeien sempre les meves demandes. Quan un dels dos insinuava que potser eren massa cares aquelles sabatetes, l'altre, per demostrar el seu ascendent, obria la cartera i entràvem a la sabateria. El que no sabien era que l'únic afany que em movia a demanar aquelles "Mercedes" color xiclet era el regal, la piloteta amb una goma que permetia projectar-la a gran velocitat al clatell de les companyes de classe.
Un diumenge, els pares em van voler sorprendre portant-me al cinema on feien sessió doble i després oferien una hora de varietats.
Projectaven "Bambi" i una pel•lícula de la Marisol a qui jo odiava perquè sempre era protagonista.
Mentre feien el No-Do, el pare m'empapussava trossets de carn que portàvem a la carmanyola i jo els hi escopia a la mà, transformats en pilotes d'espart.
Ja avorrida, volia marxar cap a casa i marranejava donant cops de peu a la butaca del davant. Llavors tot l’escenari s’il·luminà i sortí un noi amb barret de copa i una vareta a la mà.
Una ajudant va aparèixer empentant un baül semblant al que desàvem les joguines a casa. L’obriren i la noia es posà a dins. El mag el tancà, passà el forrellat i, tot seguit, el travessà amb quatre espases.
No es va sentir ni un gemec ni va sortir gota de sang. Després, donà uns tocs de vareta, tragué les espases i, en obrir la tapa, en lloc de la noia va sortir un conillet sa i estalvi.
Tot el públic va fer un oh!, seguit d’una gran ovació.
Llavors, vaig decidir que de gran seria maga. Vaig pensar que seria fàcil obtenir un conill en substitució del hàmster traspassat sobtadament i també convèncer la veïneta de posar-se dins el baül. El més difícil seria aconseguir espases; però, segurament, no trobarien a faltar el ganivet de tallar pernil ni les agulles de fer mitja.