L'Odissea d'Ulisses

Un relat de: Llorenç Garcia
Ja fa moltes llunes que Ulisses deslligà el nus. Delegà en Eol la responsabilitat de controlar el timó i humilià l'estrella Polar a la categoria de llumí ornamental. Amb els membres deixats anar a lloure sobre la coberta, l'heroi es delectava panxa amunt ensumant una ansiejada llibertat rere haver sortejat un rosari d'epopeies. Un amorosit ventijol li acaronava les galtes i li xiuxiuejava uns cants de sirena que l'abandonarien a una becaina amb regust d'ambrosia olímpica... Fins que un "crac" impenitent profanà aquella pau com a missatger de la rancúnia de Posidó, disposat a engolir-lo sense pietat al seu regne per a gaudi de Circe. Ulisses s'escolava irremisseblement per l'escletxa de la coberta oberta pel trident de la deïtat dels oceans. L'aigua arribant-li al coll, semblava segellar la fatalitat d'un destí immisericordiós que volia empassar-se el protagonista de tantes proeses...
Però Ulisses despertà d'aquell malson tot just l'aigua de la banyera li assolí el coll. Destre com una nimfa aquàtica, s'afanyà a tancar l'aixeta. Mentre es desemboirava a força de bufegades encadenades, l'humil heroi tornà a una realitat en què ja reunia dos mesos d'hipoteca sense pagar, dues boques infantívoles per alimentar i tres anys de recerca infructuosa de treball. A Ulisses encara li restava una llarga odissea per travessar.

Comentaris

  • L'altre Ulisses[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2017 | Valoració: 10

    Un paral·lelisme molt ben aconseguit aquest teu, entre la llegenda d'un passat i la realitat d'un present. Colpidor i creatiu, un gran relat! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

75 Relats

270 Comentaris

65773 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog