Lligada...

Preciós...
El ritme relaxa, està molt ben trobat. M'agradaria poder penjar arxius de so...
Aquest poema recitat és un tresor.

Feliç 2006

Les cadenes del passat que a tots ens atrapen; de vegades cadenes invisibles, que hom no sap que té. Ens les arrenquem i tornen a aparèixer com una mala herència... mentretant no ens queda altra solució que tractar de ser lliures.
La lluita serà l'únic que apaivagui la tristesa, donat que la victòria absoluta no existeix.

Típic i tòpic, però el temps ho cura tot… Molt maco el relat i molt planer, m'ha agradat !

El passat molts cops és com una àncora que ens manté retinguts al port. Lligams que ens nuen i ens pesen, que no ens deixen veure res més.
No podem despendre'ns del passat ni esborrar-lo, però cada pas fet endavant amb la força del cor i la mirada ens apropa a l'horitzó d'aquest instant precís que encara està per escriure.

Un poema intens i dur, que arriba amb molta força!

Un petonet i fins aviat!

...ès un lluita constant, aquestes cadenes són els dies, uns poden esser de paper, altres de fusta, altres com bé dius de gruixut plom. Però les cadenes del passat has d'aconseguir difuminar-les fins que desapareguin. Si son del passat ja no poden fer-te mal, segur que t'en van fet però ara tan sols has de cridar al raig de Sol perquè desglaci aquest hivern i et deixi gaudir del cant dels ocells. Una abraçada.