"Què fas aquí aturada encara?"

El temps passa,
i com el murmuri de l'aigua, em diu:
"Què fas aquí aturada encara?"

Les estrelles segueixen el seu curs en el firmament,
els companys també el segueixen, ara aquí ara allà,
ara amb tu, ara no.

Tanco els ulls i separo els braços,
tot és foscor entorn meu,
i una veu que em diu :
"Què fas encara aturada aquí?"

Observo com elles canvien,
com ells canvien,
tan els canvis del cos, cada vegada més adults,
com la seva ment.

Els observo. M'observo.
"Què fas encara aturada aquí?" em dic,
"Mira al teu entorn, tothom busca independència dels pares i de la seva antiga imatge. Tot busca moure's. Canvia de cercle"

Mou-te't. Canvia.

Aquestes són les úniques paraules que m'entren ara. Moure's. En quin sentit?
A vegades em pregunto si no confonc l'endavant amb l'enrere.
A vegades em pregunto quin sentit té créixer.
A vegades em pregunto quin sentit té canviar i ser alguna cosa concreta.
Altres vegades, em pregunto per què pregunto aquestes coses.
Per què m'apareix aquesta veu.
Per què pregunto tonteries.

_________
____________

"Què fas aturada aquí encara?"