Et vull de nou, ho confeso

Avui vull que els teus braços oberts,
tornin d'un lloc inaccessible.
Avui vull endinsar-me de nou dins els teus ulls
i fondre'm sobre el teu somriure.

Petons, carícies,
aquests són els teus i els meus mots,
mots d'esperança i vida.

Desitjo de nou la teva mà,
desitjo recular i començar de zero,
retornar als temps on calenteta estava
recolzada sobre el teu suau pit.

Desitjo de nou les estrelles dels teus ulls,
somnis copsats per la meva petita ment.
desitjo de nou els teus somriures corprenedors,
recompensa dels meus fracassos causa del meu cor poruc.


Un gran abisme ens separa,
un gran obstacle,
i aquest és ella, qui no seria.
Freda i frívola alhora, temuda i respectada però pura.

Vull de nou confondre la teva pell
amb el clar cel lliure,
Vull confondre de nou la teva abraçada
amb la meva llar.

Et desitjo, no ho nego,
però el temps ens separa,
i la natura també.

Et vull de nou,
per creure que el món no és cruel
i que una engruna d'amor existeix.
Desitjo trencar barreres i al meu costat tenir-te.






A tu, mare.
A tu et desitjo,
El teu somriure,
els teus braços...

Però la natura ens fa créixer,
i ens obliga a tots,
a separar-nos de la llar natal
i descobrir món solets.