Llenguatge matemàtic

La dificultad persistia.
El penjoll d'aquella cremallera que li recorria l'esquena, continuava descansant al vèrtex inferior del triangle que formaven les seves espatlles i la seva columna prominent. Els nervis sumats a la falta de destresa no el deixaven prendre atenció al que feia i la veu insinuant de la Glòria no era de gran ajuda a la resolució del problema.
La probabilitat de descobrir on era l'incògnita, tendia a passes agegantades cap a l'infinit.
Quan ja havien transcorregut uns minuts, en Pep s'adonà que un fil era gairebé la causa del seu proper fracàs. Aquell cop no s'ho podia permetre. L'estimava tant...
Per fi el vestit relliscà acariciant suaument aquella femenina figura i s'uniren llavors en un profund bes, arribant a una simbiosi total de les seves pells.
La vida d'en Pep havia estat un conjunt buit abans de conèixer-la i l'únic element dels seus somnis era ara entre els seus braços. Feren l'amor i la Glòria mirant-li als ulls i passant el palmell de la mà pels rinxolats cabells d'en Pep, digué :
- El meu cor et pertany; nostres vides han viatjat sempre paral.leles però, el destí ha volgut que derivin en una funció creixent.
Ell somrigué, la besà al coll, al nas... i notà, just en aquell moment, com els circuits de la lògica, amagats entre els llençols, calculaven un nou sistema binari.