Llavors que venen d'occident

Les col·locaven amb molta cura
i eren llavors que havien viatjat
travessant oceans fins que
havien arribat al nostre poble.

Venien de la gran Babilònia,
l'afortunada Europa
les enviava a doll.
Gràcies Europa,
gràcies per la teva
immensa catolicitat !

Observàvem, els nens,
des del mirador del poble
aquell immens camp de llavors
i amb ulls interrogants dèiem:
Com seran d'alts els arbres ?
Ens contestaven amb la mateixa mirada.

Amb el temps descobrírem
com és el despertar dels innocents.
I sí, realment era un arbre,
però fet de fum i terra i membres,
com un tro de terra
que disparava cap al cel
ira continguda,
la por dels homes
condensada en un lament...
Gràcies Europa !

(nota que no cal llegir,
que és perifèrica, addicional
i depèn de l'autor:
"quan penso en les fàbriques
europees de mines anti-personals
s'em regira l'estómac")