Poema Histriònic

Amics: faré un poema
com qui fa un bon vi,
una petita bodega sota la casa,
sense preses: assaborint el sabor.

Soc home senzill per tant
només puc fer un poema,
un de sol serà el poema,
ben segur que n'hi ha prou,
car l'home que és sol al planeta
només pot fer una sola cosa
com Déu també creà així:
totes les coses
d'una en una.

No he dit un llibre,
sisquere una antologia,
he dit, repeteixo el poema.
Serà fort, important,
cristal·lí, explosiu,
etern, atemporal,
fondo poema.

Les gents en una cua immensa
que travessarà els pàrams deserts
voldrà escoltar el poema,
retenir-lo, posseir-lo.
Tal com zombis prudents,
tímids i ordenats:
una cua molt llarga
per tenir un tros meu.

I quan el tingui a les mans,
en forma de fuet...Ah!
fuetejar a aquells que van
difamar, blasmar, riure
a mandíbula batent
de la creació del poema.

Serà un guant per llençar
i batre's a un duel guanyat
contra altres homes
en guerra oberta i cruel,
un duel contra formigues
famolenques i tremoloses.
que correran espaordides
(amb el poema a les mans).

Però, fora cabòries !
Senyores i senyors !
Ha arribat l'hora,
ha arribat la vedet,
amb pits esplendorosos,
transsexual reconegut,
que ens mostrarà
amb una rialla
el seu petit penis,
això vull dir: el poema.
..........................................
Tot això pensava
quan amb altres homes
tristos fèiem cua
davant una porta,
- tancada d'editor -,
passadís d'hospital.
Asseguts,
l'esquena a la paret,
els poemes damunt la falda,
i de sobte exploten
tots alhora i fan
petit fumerol
-davant cadascú -
d'on sorgeixen palomes,
volen vers la finestra
i pugen, pugen i pugen
en vol circular
directes al cel.

(aplaudiments)