Punt negre sobre paper blanc

Un relat de: cgarrofe

Amb la punt d'un llapis
he dibuixat un punt
sobre aquest paper blanc.

El contemplo i sembla que es mou
com una petita formiga
cercant una trajectòria
en aquest univers de paper.

Si m'hi fixo més
intueixo un explorador
perdut a la neu,
com tots els homes
fent un camí aleatori.

És un punt però sense esforç
l'entenc cruïlla de milers de rectes,
el punt d'intersecció
d'una infinitud de rectes ...
Quina potència més salvatge !
És el punt, la icona del destí,
el símbol clar de la voluntat,
de les possibilitats immenses,
el triomf de la llibertat !

Comentaris

  • Impactant[Ofensiu]
    RATUIX | 18-06-2007 | Valoració: 9

    com superes el pànic al full blanc i d'un puntet en fas un tot. Bonic, molt i molt

  • donablanca | 21-04-2005 | Valoració: 10

    no supera als puce però està al'alçada,
    vaig a seguir llegin-t'he.

  • Quina passada, tio!!![Ofensiu]
    Capdelin | 11-01-2005 | Valoració: 10

    d´un detall minúscul, mins, en aparença insignificant ( . ) n´has fet un poema superoriginal, fantàstic, avantguardista, innovador... fonent filosofia, geometria i poesia en un punt viu, projectat en els somnis poderosos i infinits de la imaginació.
    punt... RODÓ... lliure, sense costats ni arestes, sense límits... democràtic, sense cantons dictadors que empresonen superfícies... fill de dues rectes perdudes en l´espai creador...
    no tinc més paraules...
    només que... mirant- lo pel microscopi ( els nostres ulls només capten gegants poliedres prepotents )... és una immensa muntanya en potència, un iceberg sobre la ignorància dels savis altius que dormen sobre papers en blanc i ja no tenen RES a somiar!
    t´admiro... i et seguiré llegint !
    una abraçada! i... punt ... final.

Valoració mitja: 9.67