arbres

Un relat de: cgarrofe

En mig del camp
acaronat per un vent de vellut
- un vent amb olor de préssec -
escolto veritats que algú m'ha amagat.

Contemplo només un arbre concret
i les seves fulles són realment llengües
que parlen, comenten,
cadascuna en un idioma diferent.

Es llavors quan sento la veu del món.

Comentaris

  • arbres[Ofensiu]
    donablanca | 22-04-2005 | Valoració: 10

    el poema és curt, però es nota que has fet una cerca exhaustiva per colocar el mot més adient.
    i això costa molt.és un poema sensible i refinat,subtil.una metàfora original i sobre tot molt poètica

  • Un bell arbre!![Ofensiu]
    Lavínia | 18-01-2005 | Valoració: 9

    espero que enmig d'aquesta natura idíl·lica aquestes veus parlin harmonioses i s'acabin tots els conflictes