Ciutat dolça i maligna

Un relat de: cgarrofe

El lleidatans vivim en un cercle,
i l'enorme turó del ben mig
ens separa a tots.
Estem condemnats pel maligne
a girar, girar i girar.

Per trobar-nos hem de voltar,
i com tots ens estem movent
l'encontre és impossible.
Ara: si seguim el mateix sentit
mai ens aconseguim
i veiem les nostres esquenes.
Ara: si triem sentits inversos
només podem veure els nostres rostres
en un instant fugaç.

És una fira gegant
que el Maligne engega i atura
al seu arbitri,
per això el maleïm
per aquestes contrades.

Es va intentar foradar aquest turó,
va ser al temps de la República:
Una bella època, ho dic de debò!
Els cervells funcionaven,
hi havia il·lusió...
El túnel realment hagués estat
la solució a tots els problemes.
Ja les màquines foradaven
amb voluntat inequívoca.
El diable al seu cau,
al ben mig de les profunditats
del turó, tremolava.
Ai del gira-sol gegant
que tots maldàvem!

Llavors va esclatar la guerra.
El que s'havia fet va quedar
en refugi anti-aèri.
...........................................
Sentíem les bombes
tronant i rebentant
edificis i gents.
Restàvem atapeïts
dins del fosc refugi.

Salpicava la foscor
una marea d'ulls irisats,
i calia fixar-s'hi
en uns molt més rogencs:
per veure l' ineluctable
somriure del diable.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer