El Senyor i la senyora Puce

El Senyor i la Senyora Puce ...
apareixen per una cantonada
de la pista del circ
i la gent afina la vista,
ells sempre són a la línia de l'horitzó,
sempre són a punt d'arribar
però no arriben mai al seu destí
(de fet penso que es produirà la circumstància
de que tampoc mai moriran).

Al Senyor i la Senyora Puce
van intentar contractar-los
amb un conveni especial,
molt estricte:
cobrarien la meitat per raons evidents.
Però tots dos són grans negociadors!
També era clar que crearien
menys despeses en espai,
en despeses alimentàries i de desplaçament,
per tant el gran amo va claudicar:
cobrarien el doble que la resta
d'empleats del circ,
per raons evidents.

El Senyor i la Senyora Puce
s'odien immensament,
- més enllà de tota lògica o raó
dels que tenim una mida legislativa -
s'odien tant... però són tan petits!
Llavors el seu odi immens vist des de fora
es presenta com un odi minúscul, domèstic.
Un odi que de tant petit es transforma
i ja podem dir sense embuts que
s'estimen immensament.

El Senyor i la Senyora Puce
m'inviten a prendre el te
al seu carruatge.
M'hi acomodo com puc.
Es una beguda espessa, comprimida,
potent com un verí.
Els objectes són luxosos,
la seva brillantor és major
que la seva grandària...
es respira luxúria, riquesa.
Però de sobte s'espanten
quan apareix un escarabat
enorme, prepotent, l'aixafo
i m'inviten a una segona tassa.

El Senyor i la Senyora Puce
no tenen documentació:
ningú els hi ha requerit mai.
Quan passem una frontera,
quan el circ en una fila descomunal
travessa una posta fronterera,
ells sempre troben una escletxa
en el mur, i s'esperen prenent
una beguda a l'altra banda.
I de vegades ni això! jo els he vist
entre les cames dels duaners,
com una frondosa arbreda,
per on s'han esmicolat sense cap gest.

El Senyor i la Senyora Puce
apareixen als llocs més inversemblants
de la ciutat on estem instal·lats:
-En descobrir una nova estàtua
-Sota les faldilles del Bisbe
-Entre les cigonyes de la Catedral
-Als forats dels ascensors
-Dins les caixes dels bancs.
-En els tambors de les desfilades
Són irreverents el Senyor i la Senyora Puce !

Però cada nit,
com tots els habitants
del nostre Circ de Penombres,
surten a la pista i la gent
fa una O ampla i enorme
que primer planeja
fent una ombra d'àguila
i després baixa rodolant
frenèticament entre el públic
amb la intenció d'aixafar-los.