L'hora taronja

Un relat de: betixeli

Entre grisos i grocs es balanceja la vida,
entre hiverns i estius es dibuixa el dia.

Però parant atenció t'atrapa l'hora taronja,
aquella que resta a l'espera dels somiadors, dels despreocupats.

És l'hora de desentendre's del món,
l'hora de tararejar i mirar núvols,
d'olorar llibres i fer dibuixos.
És l'hora amable, gairebé imperceptible, inapreciable.

Doncs vet aquí el meu missatge,
avui els meus versets son per a l'hora prohibida,
encalmada,
gairebé adormida.
Avui les meves lletres son per aquest moment tan deliciós del dia.

Comentaris

  • Bon poema[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-05-2008

    Tens el do de la contemplació, que només s'atorga als que han descobert que la vida és un regal en sí mateix, i que no serveix per a assolir cap altre objectiu diferent a la mateixa vida, a la vida dels que ens envolten, a la vida de l'univers.
    Felicitats!

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

91276 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.