Les hores grises de la tarda

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

S'escolen entre els meus dits
Les hores grises d'aquesta tarda,
Solitàries i confuses,
Cegues, sordes i mudes,
descartades, mortes i perdudes,
Abandonades a l'oblit.

Se m'escola la vida entre els dits,
I el rellotge no en vol saber res,
Diu que ell no se sent responsable
D'aquest lent esdevenir-se de les hores
Solitàries, grises i confuses de la tarda.
Res no conserva el sentit.

M'abandono al desgranar-se de la sorra
D'un vas a l'altre del rellotge
Em deixo colgar pel desert del temps perdut
Esperant-te a les hores grises
D'aquesta tarda descartada perduda i morta,
Solitària i sense sentit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer