Les circumstàncies i tu..

Un relat de: Berenice

Fred
a les mans
al clatell
a l'espinada

Mal
d'estómac
d'ovaris
de cap, de coll
de queixals.

Por
del futur
del passat
del que n'estem fent del nostre món.

Tremolor
a les cames
que no suporten el meu pes
degut a la febre.

Però sobretot,
i més important que el demés,
una escalforeta al cor
quan penso en tu
que redueix tota la resta
a simples circumstàncies.

Comentaris

  • de vegades, sí[Ofensiu]
    L'anònim GharN | 14-12-2005

    La necessitat de fer paraules del que sentim és del tot contradictòria, ho he sentit milers de cops. I no només perquè les paraules no expressin prou, no només perquè per segons qui llegeixi quelcom que no hi té res a veure, i falli en reconèixer de què va. El pitjor és que després ho rellegeixes, una vegada i una altra... i cada cop perd una mica més el sentit, i el record es va tacant de verbs i d'adjectius, i pronoms dedicats al buit. És el cas? detestaria errar...

    De vegades, però, és la única opció que tenim... cal, i perquè cal ho fem.

    És molt maca la manera com deixes anar els sis darrers versos... tot s'esvaeix... impressionant. Simples circumstàncies... m'ha quedat.

    Jordi.

  • de vegades[Ofensiu]
    Berenice | 14-12-2005

    un escriu pel plaer d'escriure. d'altres, per deixar constància de fets. d'altres, pel gust de crear i produir sensacions que volem produir.
    I d'altres, un escriu perquè ha de verbalitzar coses que sent, per més que no li agradi la forma que prenen damunt el paper en blanc (o, en aquest cas, la pantalla).
    Aquest darrer cas és el d'aquest pseudopoema ;)

  • Sol_ixent | 13-12-2005 | Valoració: 8

    No t'havia llegit en cap poesia, però, crec que l'estil directe i colpidor sobresurt més en els teus relats llags. No obstant, crec que regalima molt de sentiment. Si has llegit algun dels meus poemes, veuras que estem en la mateixa situació.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: