Suor

Un relat de: Berenice

Asseguda davant l'ordinador, la suor li regalima per l'esquena. L'entrecuix, el coll, els peus humits. Aquella lluïssor just damunt la barbeta, i sobre el llavi superior. La mà, nerviosa, assecant la suor adès i ara, el flexo incrementant la temperatura del portàtil reescalfat. Es treu els mitjons i comença a estornudar. Es posa una samarreta de màniga llarga i les gotes de suor regalimen també per la cara i entre els pits. Es despulla, però el teixit de la cadira li pica a les natges. Es posa el pijama, i encén una cigarreta.
Saps què, Roger, t'havia estimat, comença a escriure. Saps què, podria haver-te estimat de debò, tot i que ets lleig. Sí, i massa gran. Potser no t'hauria presentat la meva família, però t'hauria estimat.
Fa una pausa. Es mira al mirall, té els pits més grans i rodons que mai, tot i que no li toca la revolució hormonal encara. Es grata la cella, es moca. Recull la cigarreta del cendrer i llegeix el que ha escrit.

Sóc jo, que escric. Sóc jo, que suo, i després d'any i mig sense calor, sense suor, se'm fa estrany, desagradable. Vaig canviar de continent en mal moment, se m'han escapat un parell d'estius, penso, però m'he estalviat la suor. Mai he entès per què he hagut d'heretar el sistema sudorípar del meu pare. Diuen que és bo, però a mi no m'agrada.
Sóc jo que escric sobre el Roger, que en realitat es diu Jordi. Sóc jo que escric sobre un Jordi que igual no existeix, que potser és mexicà, potser jueu, potser negre. Escric sempre sobre homes i les que es fan dir amigues m'ho retreuen. Els que es fan dir amics em diuen que és perquè jo tinc homes dels que parlar i elles no. I jo què faig? suo i escric sempre el mateix, matant els homes als contes, barallant-me amb elles, anant-me'n al llit amb ells. I què?
Fumo. Fumo i me'n fumo de tot. Perque sí, perque si em ve de gust fumar, fumo, i si em ve de gust follar, follo, i si em ve de gust callar, callo.

Sé que no sé escriure. Sé que no sé què em dic. Sé que no sé si t'estimo a tu, a ell, o a l'altre. I que de vegades no diem prou les coses. I que de vegades no som prou sincers.

Em convenço a mi mateixa que estic prou bé, però veig unes cames infinites i em desmunto. I em desmunto i faig arròs integral però acabo amb xocolata amb llet. Acabo? no sempre. Fumo, això sí. Fumo i escric bajanades.

Miro el mòbil, però no sona. No? doncs ho faig jo. L'agafo. Et truco. Vinc. I fem l'amor.

Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    africanoamerica | 17-03-2010

    amb la intensitat amb què acaba el text...
    Té molta força.
    un petó!

  • Benvinguda! (de nou) [Ofensiu]
    Sol_ixent | 20-06-2009 | Valoració: 10

    Per casualitat, passava per la llista dels meus autors preferits i veig que has publicat un nou relat i dius que tornes... genial, a veure si jo m'hi aplico un altre cop, perquè ho tinc una mica abandonadet... :)

    Doncs què dir-te del text? Que m'encanta aquest estil directe i alhora senzill que tens, aquest aire sempre "melancòlic" que hi deixes. Destacaria el següent fragment (que em sembla SUBLIM):

    "Perque sí, perque si em ve de gust fumar, fumo, i si em ve de gust follar, follo, i si em ve de gust callar, callo."

    Per cert... m'alegro que al final la història acabés bé!! jeje

    Un petonàs!!!
    Sol_ixent

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: