Massa tard

Un relat de: Berenice

I finalment arriba el dia en que t'adones que ja és massa tard. És massa tard per anar amb faldilles curtes, amb els texans trencats. Tard per posar-se a revisar els escrits. Ja no n'entens ni la lletra.
És massa tard, sens dubte, per començar a posar ordre a la vida, ara que et trobes al tram final. Tot i que no podem saber mai on acaba. Però acaba, i no pot quedar pas tant.
És tard per demanar perdó, perquè potser aquells als qui hauriem de demanar-lo ja no hi són. No necessàriament han mort, és només que ja no existeixen.
Ja no hi ha temps per començar aquell viatge a cavall per travessar l'Atlàntic. És massa tard per aprendre a cantar, per ballar tangos. Perquè les cames ja no t'aguanten. O perquè el cor no ho suportaria. O simplement perquè ja ningú balla tangos.
És tard per començar de nou.
Però encara pot acabar bé.

Comentaris

  • Mai és masa tard[Ofensiu]
    trumfa | 03-08-2010

    Molt maco l'escrit. De vegades les situacions comporten aquest sentiment però cal donar-li la volta i veure que tot és interpretable.
    Per cert, m'ha fet recordar la histórica cançó dels Jethro Tull "Too old to rock & roll, too young to die". No sé si la coneixes però te la recomano. El millor és la darrera frase.

    http://www.goear.com/listen/a2605fc/too-old-to-rock%C2%B4n%C2%B4roll,-too-young-to-die-jethro-tull



  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 03-07-2010 | Valoració: 10

    avui et descobreixo dins d'aquesta gran família que formem entre tots a RC, i per sort no ha estat massa tard...
    Et felicito per aquest relat, escrit amb sentiment melangiós i tendresa...És cert que el temps passa i sempre ens quedem amb la recança de no haver fet prou però cal mirar sempre al present, oblidar el futur i deixar de fer retrets al passat.
    una abraçada carinyosa
    fins aviat
    joan

  • El temps passa... però en aquest cas és positiu![Ofensiu]
    Sol_ixent | 01-07-2010 | Valoració: 10

    La veritat és que jo també fa molt mesos que ni tan sols entrava a la pàgina, però ara m'he promès tornar a agafar l'hàbit d'escriure... a veure quan em dura :D

    Celebro que hagis tornat tu també, sempre és un plaer llegir-te. La teva prosa breu, suau, directa, senzilla... un plaer que hi hagi gent com tu en aquesta pàgina.

    Una abraçada!


    PD. Encara tens el blog d'arracades i collarets aquell? Pots passar-me el link de nou? Digue'm alguna cosa! Merci!

  • Tens raó, Brenice.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-07-2010

    A voltes és massa tard per a fer quelcom determinat però sempre som a temps de començar quelcom de nou.
    He trobat el teu relat molt ben escrit i t'envio una abraçada amb la més sincera felicitació.