Cabells vermells

Un relat de: Berenice

Avui s'ha fet de nit dues vegades. La primera, quan vam tornar de festa i em vaig quedar fregida al sofà. La segona, quan m'he llevat, m'he fet un cafè i m'he assegut a la seva cadira, al menjador. Se sentien uns esbufecs a la nostra cambra, deu tenir un malson, he pensat. Així que deixo la tassa de París amb el cafè soluble damunt les estovalles plenes d'engrunes i m'aixeco i m'hi acosto. Poc a poc he obert la porta, i he vist que rebregava els llençols amb els peus, que donava voltes.. M'hi he acostat per acaronar-lo i m'he trobat acaronant una noia de no més de vint anys, amb els cabells vermells i el rímel corregut per les galtes. Ell dormia plàcidament al seu costat. He decidit adoptar-la, demà compraré la gàbia.

Comentaris

  • Tres...[Ofensiu]
    aiguasalada | 12-03-2007

    persones juntes,
    en una festa,
    en una casa,
    en un llit.
    Com ha arribat?
    Què ha passat?
    Nou descobriment ...
    Qui sap si...
    Final colpidor:
    "... demà compraré la gàbia"
    Àgil relat que et fa pensar en moltes més coses de les que pot semblar, principalment per la senzillesa en que descrius la situació.
    El relaciono amb un poema meu: "Plaer a tres".
    Si el llegeixes ja em diràs quelcom.
    Una abraçada càlida, com agraïment previ, de la meva
    aiguasalada

  • sorprennt[Ofensiu]
    regina | 20-02-2007

    M'ha agradat i m'ha sorpres el final.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: