Daviiid!

Un relat de: Berenice

Sempre havia pensat que els casaments eren absurds, i se'n reia, però aquesta vegada era ella qui havia de pujar a l'altar. Amb un vestit de núvia excessiu, s'estava d'empeus davant el mirall enorme a la saleta de l'església que els havien deixat per fer els darrers retocs.
Deixeu-me sola, sisplau, va demanar a la cort de dones esbojarrades i cridaneres que l'envoltaven i maquillaven sense ordre ni raó de ser.
Es va mirar al mirall, i amb la cua de seda cardada del vestit va treure's tot el maquillatge, deixant al descobert les profundes ulleres fosques que les nits de migranya havien tatuat al seu rostre.
David!- va cridar. -DAVIIIIIID!
Quan el va tenir davant, amb l'esmòquing color crema i les celles tenyides de marró, va somriure, se li va acostar i va dir-li a cau d'orella:
- Ja no t'estimo.

Comentaris

  • Més val tard que mai[Ofensiu]
    Sol_ixent | 04-09-2008 | Valoració: 9

    Celebro que de tant en tant te'n recordis de que tens un compte a RC, saps que m'agrada molt llegir-te.

    De la teva història, destacaria la frescura i l'espontaneitat; bé, com en totes teves històries. Està molt bé que la noia s'arrepenteixi abans de que sigui massa tard, com a mínim no ha donat un pas tant important com el que està a punt de donar.

    Molt bé, el teu humor àcid fa que els teus escrits enganxin.

    Una abraçada!!!!


    Sol_ixent

  • Ostres,[Ofensiu]
    ESTEL | 03-06-2008

    m´ha fet riure, m´agradat i m´ha fet recordar.....,pensava que no es trobava reflectida en aquella situació i li deia al David
    "fugim d´aquí", deixant a tothom penjat, peró no, va hi li diu que no l´estima. Molt bo

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: