la justa mesura

Un relat de: Berenice

Una vegada em va dir un savi
que el secret de tot plegat
rau en trobar-ne la justa mesura
i restar en l'equilibri..

Que qualsevol relació
afició
feina
i fins i tot el menjar

en excés i en defecte
acaben fent mal..

Personalment, no és que no hi estigui d'acord
però considero que si volem trobar el punt
d'equilibri

cal conèixer els extrems..
sinó, com podem saber on és la mesura?

Juguem entre els excessos
i les privacions
ara que som joves
per tenir-ho tan clar de grans
que tinguem una plàcida vellesa
en l'equilibri ideal..

no?


Comentaris

  • la justa reflexió[Ofensiu]
    sergi monserrat | 10-04-2006

    Jo crec que si que és cert que el secret de tot plegat
    rau en trobar la justa mesura de les coses. Només cal que un mateix analitzi el que ha fet o deixat de fer per veure si és veritat o no.

    També és cert però que cal conèixer els extrems
    per saber on és la mesura, el que passa es que els extrems volguem o no, sempre hi anem a parar d'una manera o d'altre, aixi que al final arribes a un punt en que "l'únic" que has de fer és adaptar el teu comportament per tal d'arribar a un equilibri.

    Endavant, i salut!

  • Relat reflexiu[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 07-02-2006

    És un relat que, immediatament, provoca el comentari sobre la teoria que exposa. Jo vull comentar, primer, que està ben escrit, que planteja el tema de forma concreta, clara i sense dubtes d'interpretació.

    El raonament que proposes sembla correcte: conèixer els extrems per a poder prendre mides que permetin determinar el punt mig i la mida dels braços de la balança. Jo no ho sé. El punt d'equilibri és un punt interior, els extrems són sempre personals i aquestes mides poden esdevenir difícils de prendre. Per això no és fàcil. Tu en tens consciència, però: tens molt de guanyat.

  • L'anònim GharN | 21-01-2006

  • Clar.. ![Ofensiu]
    Yuna | 08-01-2006

    tot i que m'agradaria conèixer només una persona que hagi trobat aquest equilibri! Ens passem la vida vigilant... valorant... desitjant i negant... i no se si al final, d'això se'n diu equilibri ! M'ha agradat aquesta realitat que ens has plasmat .

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: