L'Equipatge (Traducció)

Un relat de: Onofre
L'Equipatge


Un dia tractes de volar com es feia fins ara, en una línia aèria normal. Entres en un aeroport i el primer que sents per l'altaveu és que vigilis be i no perdis de vista l'equipatge. Aquesta advertència es repeteix cada uns pocs minuts fins que el teu subconscient assumeix que et trobes a la mercè d'un enemic invisible, que és per tot arreu i enlloc. La por t'ha estat inoculada. A continuació el sistema necessita que et sentis sospitós tu mateix. Arribes al punt del control i et veus obligat a deixar en una safata qualsevol objecte metàl.lic, el cinturó, l'abric i les sabates. La cinta s'empassa aquests efectes personals juntament amb l'equipatge de mà el contingut del qual, en travessar un misteriós túnel, apareix en una pantalla en forma d'estranyes ombres que interpreta un vigilant comodament assegut. Passes per l'escàner amb els pantalons mig caiguts i sona un xiulet, vaja. Un altre guardià t'obliga a retrocedir, et palpa el teu
cos i furga a la teva maleta, encara que existeixen aparells que et despullen per complet sense tocar-te si més no.

Aquests controls ja estan incorporats a les nostres vides com una rutina degradant perfectament acceptada, no només en els aeroports, a l'entrada de ministeris, organismes de l'Estat i les seus de grans empreses. De moment només busquen navalles, pistoles, líquids inflamables i altres objectes perillosos. Fins ara l'escàner només pot detectar la matèria, no l'esperit. Per molt sensible que sigui, no és capaç d'arribar encara al nostre veritable equipatge, a les idees i sentiments, al que sabem, al que hem llegit, somiat, desitjat, ni tampoc als plaers que ens hem atorgat. Qui sap si en el futur aquestes màquines controladores seran tan sofisticades que en passar sota l'arc ens exploraran el cervell i apareixerà en pantalla la nostra ideologia, si som de dretes o 'esquerres i si ens sentim innocents o culpables, no només humiliats. Però hi ha altres formes de volar sense haver de passar per cap control. Ja que en terra vivim entre un embull de càmeres de vigilància i l'espai està contaminat d'opinions estúpides i de brossa ideològica, cal organitzar-se la vida contra aquesta pesta i aprendre a volar amb un equipatge invisible a qualsevol escàner. Per exemple, estudiï, llegeixi, disfruti, somiï i enlairis.


***

--------------------------------------------------------------------------------


M. Vicent
(publicat el 29-05-2011)

Comentaris

  • Unaquimera | 17-10-2011

    OK, Onofre! Aclarit!

  • A volar![Ofensiu]
    Unaquimera | 17-10-2011

    Una altra versió teva, ja que la qualifiques de traducció, que he llegit amb atenció.

    He pres bona nota de la frase que em vas deixar en el teu darrer comentari, extens i raonat : “Així son les coses, les entenguem o no. Però tant si les entenem com si no, les coses segueixen sent com son i no pas d'una altra manera.”
    Encara que me la vas deixar fent referència a un altre escrit, crec que es pot aplicar perfectament al text que t’he llegit avui, també.

    Ah, i... com és que va firmat com M. Vicent? Les teves inicials no són J. L.? O potser O. d’E.? aix, quin embolic! ;-))

    Ja en confiança, t’envio una abraçada,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Onofre

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

37916 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.