Cercador
L'ART DE LES PARAULES
Un relat de: Joana Llor SerraAquest taller d’escriptura, està suposant per a mi tota una descoberta. Però també estic experimentant certes contradiccions. Si, per a mi fins ara el meu dietari era el meu mirall. Les meves formes, les meves paraules per a reflectir el meu jo més íntim. La possibilitat d’emprar mots més acurats em semblava trair el meu estil “casolà”.
L’Assum ens ha recomanat llegir “Octubre” de Miquel Pairoli. Ja feia uns dies que l’havia anat a buscar a la biblioteca, però no trobava el moment de començar-lo.
Avui la Caterina i la Teresa tenien una festa i la possibilitat de disposar de dues hores només per a mi, m’ha semblat un luxe gairebé insultant. No he volgut tornar a casa, portava el llibre a sobre i només necessitava d’ un lloc tranquil on compartir la lectura amb un cafè. He començat a llegir de forma pausada amb la mirada atenta per a cercar l’essència que ha de contenir un dietari. Llegir és tot un ritual perquè et submergeix en un mon particular, només compartit per l’autor i el lector. Amb el recolliment d’aquesta intimitat quasi mística, el temps ha fugit juganer.
He tancat el llibre, tot i que encara disposava d’uns minuts abans d’anar a buscar les nenes. Amb el regust amarg del cafè vorejant els meus llavis, m’he sentit lleugera pel gaudi de fruir d’una lectura plena de matisos. La combinació justa i perfecta d’un llenguatge fresc i proper amb algunes paraules totalment noves pera mi. I em sento atrapada per un vocabulari ric, elegant i ple de matisos. En aquest moment em sento com una nena quan fa la descoberta de les seves primeres paraules i se sent poderosa perquè és conscient que pot comunicar-se. Apercebo la possibilitat de fer us de la llenguaamb més precisió. Comprenc, aleshores que he d’assolir l’excel•lència, pot semblar una mica vanitós, però no ho és. Em refereixo a l’excel•lència referida a un mateix, al propi aprenentatge, a l’afany de superació personal.
No deixo de rumiar en una frase d’en Pairolíque em ressona com un dolç repicar “Dominar el llenguatge i esforçar-se en la bona direcció”.
L’Assum ens ha recomanat llegir “Octubre” de Miquel Pairoli. Ja feia uns dies que l’havia anat a buscar a la biblioteca, però no trobava el moment de començar-lo.
Avui la Caterina i la Teresa tenien una festa i la possibilitat de disposar de dues hores només per a mi, m’ha semblat un luxe gairebé insultant. No he volgut tornar a casa, portava el llibre a sobre i només necessitava d’ un lloc tranquil on compartir la lectura amb un cafè. He començat a llegir de forma pausada amb la mirada atenta per a cercar l’essència que ha de contenir un dietari. Llegir és tot un ritual perquè et submergeix en un mon particular, només compartit per l’autor i el lector. Amb el recolliment d’aquesta intimitat quasi mística, el temps ha fugit juganer.
He tancat el llibre, tot i que encara disposava d’uns minuts abans d’anar a buscar les nenes. Amb el regust amarg del cafè vorejant els meus llavis, m’he sentit lleugera pel gaudi de fruir d’una lectura plena de matisos. La combinació justa i perfecta d’un llenguatge fresc i proper amb algunes paraules totalment noves pera mi. I em sento atrapada per un vocabulari ric, elegant i ple de matisos. En aquest moment em sento com una nena quan fa la descoberta de les seves primeres paraules i se sent poderosa perquè és conscient que pot comunicar-se. Apercebo la possibilitat de fer us de la llenguaamb més precisió. Comprenc, aleshores que he d’assolir l’excel•lència, pot semblar una mica vanitós, però no ho és. Em refereixo a l’excel•lència referida a un mateix, al propi aprenentatge, a l’afany de superació personal.
No deixo de rumiar en una frase d’en Pairolíque em ressona com un dolç repicar “Dominar el llenguatge i esforçar-se en la bona direcció”.
l´Autor
30 Relats
18 Comentaris
21943 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89