L'amor perdut

Un relat de: kukisu

Passaves: alta, rossa, de pell bruna.

En una mà el paraigua, en l'altra les espurnes de neu cobrien la maleta que amagava les teves pertinences.

La mirada tèrbola cercant qui sap què, i les passes segures, fermes i definitives com les de qui té pressa per arribar a algun lloc.

La bocana del metro se t'engolí.

Jo, al teu darrere, vaig ensumar el fum que desprenia aquell cigarret tan especial que vas encendre. Res no semblava importar-te tant.

Un espetec de llum al fons de l'estació va anunciar l'arribada de la serpentejant cuca de ferro.

Com empesa per una força inexorable, et vas llançar sota la fera, la maquinària de la qual va grinyolar desesperadament en un intent d'evitar l'impossible.

La frenada del conductor fou infructuosa. L'espant es retratava als ulls de la gent i l'empleat va haver de ser atès i rellevat de la seva tasca.

A l'andana romania la maleta plena de regalims de neu desfeta.

Els mossos d'esquadra se'n van fer càrrec per esbrinar la teva identitat. No ho van aconseguir.

Van trobar-la dins la maleta, embolcallada amb el seu vestit de bateig, les arracades de l'àvia a les orelles menudes i els anellets als dits encreuats damunt la llaçada de ras, com una preciosa nina de cera, a la qual tan sols faltava l'alè de la vida.

Una vida que tu no volies sense ella.





Comentaris

  • L'amor perdut[Ofensiu]
    gateta | 12-06-2005 | Valoració: 10

    esta molt bé redacta... el teu relat te molt de sentiment.. perque quan has perdut un amor, en aquell moment no pot ser tu mateix.. espero que ho hagis superar aquest amor...

  • Ostres![Ofensiu]
    Miracle | 29-11-2004 | Valoració: 9

    És un conte rodó, encara que al final et quedis també sense alè per la seva duresa. Però sense aquest final seria un altre conte i potser no seria tan rodó.
    Una abraçada!

  • Increïble detall[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 30-06-2004


    Kukisu, el relat és molt colpidor. Enhorabona.

    T'haig de dir que el què més m'ha colpit és un detall increïble. No te'n puc donar gaires detalls, però et prego (si no ho has fet ja) que llegeixis el meu relat L'atleta. Es tracta d'una història que vaig escriure l'any 99 (26/08/99) i que apareix en un llibre meu anomenat El Camino Más Corto, un llibre de relats que vaig publicar pel meu compte l'any 2000. Aquest relat l'he publicat recentment en aquesta plana, traduit al català, sense haver llegit el teu, aquest amor perdut. Vull que sàpigues que en aquests moments em trobo totalment desconcertat.

    Felicitats per la síntesi d'aquesta història i pel sentiment que hi desfila.

  • Uf...[Ofensiu]
    Queca | 30-06-2004

    Hola!!
    Noi, quin relat... Molt maco, però el final... Uf!! Què macabra!!
    Tot i axiò m'ha agradat força.
    Una abraçada i continua escribint!!