Hola! ets de veritat o ets un invent per revifar la pàgina?
Un 10 en màrqueting gripau!
Has aconseguit més comentaris que un nadal sense tu, mare, les dones també ens fem palles,o la trobada de relataires..
Jo crec que ets un invent d' RC.
Estaràs satisfet, el teu ego ha sobrepassat totes les vanitats més o menys ingènues que he llegit en aquests relats.
Ets un cuentista de 1ª.
No he sentit a parlar mai de que fent-li un petò a un gripau aquest es converteixi en un príncep.
Escup verí, és el que et toca.
Poppins

Novela històrica? no està malament...Els jurats del premi Planeta s' haurien de deixar caure per la vostra webb.
Potser no estarien tant desencisats..

Una espècie de fada moderna, li agradaria fer sortir de la seva bossa màgica una persona i/o persones que se la jugués per tu, i poguèssis dedicar-te a escriure.
Però de miracles no en fan ni a Lourdes...
El relat podría ser més llarg, però per escriure cal temps, i quan un s' ha de guanyar les garrofes per viure amb una altra feina, com quasi bé tot hom que escriu, a vegades només hi ha temps per fer esborranys del que podrien esdevenir noveles.
No t' ho retrec a tu que el relat es quedi curt, em queixo de la manca de mitjans i de la por per apostar de les editorials, que suposo també tenen els seus problemes.
De tota manera, si em toca la grossa de nadal faré una inversió en Relatsencatalà i us llegaré tota la meva fortuna.
poppins

l' he relligit amb més deteniment. Aquí tens la meva valoració : excel.lent MH

uala!!!!!!!!!!!!!1

aquest relat m'havia passat per alt amb la meva dèria de rellegir el creuer l' he trobat. És xulíssim.El fico a la bossa de la mary Poppins

La reposició del teu viatge ha estat una decisió de qui sigui molt encertada, ara em fa més gràcia que la primera vegada que el vaig llegir.
T' inspira aixó de viatjar amb la família?
Potser hauries de fer més cròniques de viatges..

segueix escrivint.Has plasmat una situació (neboda a part) en la que m'he sentit identificat/ada
Sort1

i tu els expliques molt be!

Pivot, sóc un/a fan incondicional teva i m' ha agradat el personatge perque es un somni ...
Sempre he pensat que les dones en les que els cowboys somien en les nits estelades al voltant del foc amb un bol de café a les mans i amb el cap recozat a la sella del seu cavall, són desvalgudes noietes rosses o orgulloses senyoretes del Sud que la seva màxima ambició acaba traient aigua d' un pou, fent pa, cuinant panotxes de blat de moro rodejades de marrecs i defensant la propietat amb un fusell...
jo penso que a mi també m' agraden els cowboys, però no si és la teva Eva a qui ells volen

Biel, el personatge és cinematogràfic.
El relat, diferent. Peró com sempre , l' he llegit d' una tirada.
Frisava per llegir alguna cosa teva nova i no m' has defraudat

a mi també em sona el "nicK".
Es una metàfora que em recorda una història que a mi em va passar fa temps també.Mes o menys 11 anys. Per això trenco la promesa que em vaig fer a mi mateix/a de no comentar més.
És evident que va dirigida a algú que potser et llegirà, o no. Jo t' he llegit i no sé perqué no em resulta alièna la situació.
Hi ha però una trampa: el teu protagonista no es vol fer mai mal i la seva barca també porta una càrrega segurament.
Te molta por.
Segurament, la noia seria més feliç si ell
l' anés a buscar amb la seva propia barca i li digués: puja!
Continua escrivint Litus !!!!!!!!!!!

avanti pivot!

colpit amb aquest relat.
com m' agradaria veure-ho tot junt, imprès , ilustrat si cal....

qui donava la mà a la meva parella mentre saludava el Martí o la Rosa...si son molts anys els que tardem en tornar a veuren,s potser ja no sabrem que dir-nos o potser no ens reconeixerem. El millor d' aquests amors és que no tenen el desgast del quotidià...i la imatge que veiem en els seus ulls és la mateixa de sempre...m´ha agradat.