la psicologia de la medusa

que no et petrifica quan la toques, ni quan la mires perquè
t'arrenco el vestit
amb la mirada

ni quan la "toques", sols saps que darrere d'una simple aparença que amaga la teva set i de la seva "seriositat, formalitat..."
amagues el teu verí de medusa

Saps que en sortiràs malament, que t'acabarà fent mal.

M'ha agradat aquest poema, Capdelín per dues coses:
a) per la comparació amb la medusa (el mite grec o l'animal marí, tant se val)
b) pel clímax del poema que arriba al cènit al final.

Petons.

Lavínia

obra primitiva,
pura,
única,
incomparable


felicitats pels teus cinc-cents!!!!


per molts anys...

i n'espero cinc-cents més,
i encara més!!!


salut

Muajajaja, m'encanta^^!
Per cert, a mi em fan por les medusses, no se per que :S!
Com pots escriure tant? tens un do xiquet!
Al atake :P

... no escriguis tant, que només em puc connectar de tant en tant, i em perdo la meitat dels teus poemes!!! :P

un dia, m'agafaré una estona (llaaaarga), i agafaré un empatx de tu. Se'm posarà bé, però.


(felicitats, has entrat a la llista de més llegits!!! ja m'estranyava, que encara no hi fossis.....)

preciós i no tinc més paraules.
Les meduses però són organismes tendres, tous, innofensius... les seves picades són de defensa, i... el verí no dura pas massa dies.

Amb una abraçada ben animosa i esperant la teva sobredosi de poemes....

Leela

je je.... m'agrada com jugues amb la situació i com fas aquesta analogia tant significativa. FANTASTIC. sense verí a la pell...je je

M'agrada el teu poema Capdelín. Feia dies que t'havia perdut de vista...

M'ha agradat molt el teu comentaari i tornar a trobar-te tan dolça com sempre.

El teu poema és viu i contundent. La comparació amb la medusa és molt significatiu.
una abraçada molt de debò!!