La passió amorosa de l'Eva-Maria pel Miquel.

La passió amorosa de l'Eva-Maria pel Miquel.
Galàxia

Les parelles gairebé sempre es trenquen per motius d'infidelitat. En un cert moment s'esdevé que un dels dos que la formen, troba una altra persona que de forma definitiva o temporal li interessa molt i acaba anant-se'n al llit amb ella. A vegades aquesta infidelitat, si es curta, és perdonada, però queda a dins de la persona enganyada un cuquet que li fa pensar que està sent traïda una i altra vegada. Això és el que li va passar al Miquel. Ell sempre havia estat fidel a la seva muller. N'havia estat molt enamorat i tots junts havien compartit afanys i patiments lluitant contra la dictadura franquista i després les aficions per la natura: l'amor als ocells, a les muntanyes, i al cel nocturn ple d'estrelles... S'havia enamorat de l'Esther un dia tot sentint la seva veu per telèfon i molt sovint quan la sentia parlar a l'altra banda de l'aparell, la pell se li esborronava encara. Però a vegades el dimoni tempta les persones i s'escaigué que un dia, en el lloc més inversemblant li va ser infidel i ella ho va acabar sabent. A partir d'aquell moment ja res no fou igual. Per molt que va fer, les sospites de gelosia se la menjaven a l'Esther, la seva dona, i al capdavall la relació va acabar anant-se'n en orris, fins arribar a la separació definitiva, sortosament no massa traumàtica.
L'inici de la desfeta va començar l'any 1993. L'empresa multinacional on treballava el Miquel es va reorganitzar i va instaurar en molts sectors una direcció europea que regia i impulsava alhora les activitats a tots els països comunitaris.. Fruit d'aquest canvi organitzatiu, en Miquel anava molt sovint a visitar la seu central europea de la seva empresa situada a la ciutat de Krefeld, 30 Km al nord-oest de Dusseldorf, la capital de Renània Westfàlia, l'estat federal més poblat, ric i industrial d'Alemanya, amb prop de 20 milions d'habitants. Hi volava cada tres mesos més o menys, i s'hi estava tres dies, alguna vegada arribava fins i tot a estar-s'hi tota la setmana. En aquest temps revisava amb els seus companys europeus i els seus caps, la marxa dels negocis de l'empresa, l'avaluació i el llançament de nous productes, la situació de la competència i les estratègies a seguir per tal d'aturar-la. També s'aprofitava per intercanviar experiències amb els companys de França. Itàlia, Regne Unit, etc...Per part alemanya una de les assistentes assídues era l'Eva-Maria Radek, una xicota molt maca una mica més jove que ell, i amb moltíssima experiència en la part tècnica de la seva empresa.. Treballava en el laboratori europeu de desenvolupament de productes. De sempre l'Eva-Maria li havia mostrat un afecte especial. El mirava embadalida amb els seus ulls blaus i grossos, i es preocupava sempre molt per ell. Als coffee-breaks li servia cafè i galetes i s'interessava molt per totes les activitats del Miquel a la branca espanyola de la seva empresa. Ell n'era conscient des de sempre que li queia extraordinàriament bé a ella. Ho palesava el fet que quan li demanava alguna cosa de feina des de Barcelona, ella li responia de seguida i l'omplia d'informació, molt sovint excessiva. A vegades en els descansos de les reunions, o en els sopars col·lectius, s'explicaven coses personals que res tenien a veure amb la feina, com ara els gustos, les aficions...Era evident que tots aquests detalls ella no els tenia amb els altres, i molts menys amb els seus companys alemanys. En Miquel sabia que no estava casada, i que tenia força mala fama dins de la seva organització perquè era tossuda i una mica rondinaire amb els companys, però s'acceptava com a mal menor gràcies al seu elevat nivell de competència..
En aquell viatge de febrer de 1993, en Miquel patí les més baixes temperatures que recordava de cap estada a Alemanya. Quan va arribar estaven a 13º sota zero, i aquesta va ser la tendència de gairebé tots els quatre dies que s'hi va estar. El darrer dia d'estada el temps s'amorosí una mica i a ple dia, amb una mica de sol que no arribava a escalfar gens ni mica, arribaren a -3º C. Amb aquestes temperatures era difícil caminar gaire pels carrers, després d'acabada la feina i com que aquesta vegada eren poca colla, només es va fer un àpat col·lectiu el segon dia, un sopar en un restaurant el dimarts al vespre. Representant a la part alemanya no hi va anar aquesta vegada l'Eva-Maria, li va tocar a uns altres companys, ja que feien torns per tal de no ser tants i no fer pujar massa la factura. El següent dia era dimecres i després de dinar i abans de començar la sessió de tarda ella s'acostà al Miquel i li digué amb un somriure afectuós:
-Vols que quedem avui per sopar ?- No va concretar si li havia dit a algun company més, però abans que li contestés, li afegí:-. Et sembla bé que et reculli a l'hotel a les 7h?- No tenint cap pla especial a causa del fred que fotia i pensant que hi hauria algun col·lega més al grup li donà les gràcies i li contestà que seria al lobby de l'hotel esperant-la, a les set.
En arribar a l'habitació un cop acabada la jornada laboral, es dutxà. No quedava massa temps per a la cita ja que les discussions s'havien allargat i havien acabat a les 6 tocades. Es vestí d'esport. Agafà els guants i la gorra de llana, es posà un jersei i uns mitjons ben gruixuts, uns pantalons de franel·la i amb l'abric al braç s'adreçà a l'ascensor per tal baixar a la recepció. Faltaven encara 5 minuts per a les set. En obrir-se la porta de l'ascensor veié que l'Eva-Maria l'estava ja esperant. Duia a la mà un abric blau amb un gorra i una bufanda de llana del mateix color. Es veia que s'havia arreglat força a desgrat del poc temps que havia tingut. Els ulls els duia pintats amb una capa de rímel ben gruixuda i negre que li cobrien les seves pestanyes llargues i corbades. Les galtes ben rodonetes, estaven també maquillades amb un coloret entre rosa i vermell un xic descolorit, a l'igual que les parpelles Portava un collaret de pedres a joc i unes arracades molt maques, que ressaltaven al costat del cabell castany clar, deixat anar..
-Hola Miquel. Com estas?.-Li digué l'Eva-Maria. -Tinc el cotxe a la porta. Al final no ens acompanyarà ningú més. Tenen massa por al fred.-Sortiren i ella li obrí la portella d'un Mercedes preciós de color vermell llampant, nou de trinca. L'invità a pujar. Tot seguit engegà el cotxe i el dugué a un restaurant situat no massa lluny, a la mateixa ciutat de Krefeld. Nevava amb unes volves grossíssimes, que només tocar el parabrisa quedaven enganxades; Però el cotxe estava preparat per a aquelles circumstàncies El braç potent de l'eixugavidres del cotxe, batent amb un ritme intens, s'emportava el gel, deixant el vidre totalment net després de cada passada. El cotxe equipat amb les seves rodes de claus es movia sense problemes pels carrers plens de glaç. Deixaren el cotxe a un parking subterrani prop del restaurant. Entraren al local. Potser pel fred que feia, aquell vespre el menjador estava mig buit, encara que després s'anà emplenant d'en mica en mica. Com a tots els restaurants alemanys hi havia molt poca llum, com si es tractés d'un lloc especialment preparat per a enamorats. L'Eva-Maria feu d'amfitriona, i amb la carta a la mà li suggerí tastar un bon plat de carn de porc, feta al forn, acompanyat de patates, pastanaga i llombarda. Per beure van escollir cervesa Pils, una de les tìpiques de la zona. A poc de començar a engolir, l'Eva Maria deixà de banda els temes de feina i li començà a preguntar coses de la seva vida: Si estava casat, si tenia fills, on estiuejava, i va voler aprofundir en el seus hobbys que ja coneixia d'anteriors xerrades... Van estar parlant més d'una hora d'ells dos. L'Eva-Maria li explicà la seva infantesa i els seus inicis a l'empresa. Poc després, just quan ja anaven a demanar la carta de les postres li reconegué que des del primer moment, des que es conegueren, ja feia d'això uns anys, sentia un gran afecte i una gran atracció per ell.. Això, li confessà, no li havia passat mai de la vida amb ningú.. Li va explicar que fins ara no havia tingut sort amb l'amor. Va estar un parell de vegades ajuntada amb un parell de nois, però les relacions no van rutllar pas. Mai va arribar a casar-se, ni havia tingut encara cap fill, tot i que n'havia complert ja 39. Volia ser alguna dia mare. En sentia un gran desig. En Miquel es trobava una mica atribolat. Mai li havia passat això amb una dona i a més a més no sabia molt bé com contestar-li ja que no tenia tant domini de l'anglès per tocar aquests temes tan difícils d'una forma elegant i gens barroera. L'anglès que dominava era el dels temes de la feina. Quan estaven a mitges postres, l'Eva-Maria el tornà a mirar amb els ulls encesos per la brillantor del desig i li digué:
-Miquel. M'agradaria moltíssim fer l'amor amb tu aquesta nit... Et sorprèn la proposta? Et sembla atrevida?. Em feries molt feliç. Estem a cinc minuts de casa meva, fa un fred terrible per anar enlloc i tenim tota la nit per endavant ja que encara no són les 9. Fins i tot et pots quedar a dormir i demà et porto a l'hotel perquè et puguis canviar abans d'anar a la feina i enllestir la maleta. Què me'n dius?.-
En Miquel no sabia què contestar. És gairebé segur que si aquesta proposta li haguessin fet al seu país li hagués dit clarament que no, però trobant-se tan lluny de casa, i amb aquell ambient tan diferent i gèlid...Se sentia atret tanmateix per aquella mostra d'afectivitat, encara que li semblava perillós barrejar el treball amb el sexe. Ell li estava molt agraït per les gran ajudes que li havia proporcionat en temes de feina, però ficar-se al llit amb ella...Li va dir clarament que li semblava poc recomanable barrejar la feina amb el sexe, però ella li va contestar que això eren prejudicis seus. No tenia cap limitació quedar amb un amic i fotre un clau, tret que no la trobés prou maca i atractiva per poder fer l'amor amb ella. Ell li va tenir que confessar que la trobava molt bona físicament i que també l'excitava de valent la idea . Ja estava doncs tot, dat i beneït. Anaren a casa seva. Foren només 5 minuts en cotxe ja que la distància era curta i no circulava cap cotxe pels carrers nevats. Ella vivia en un apartament preciós a prop del centre de Krefeld, una població que com la majoria de ciutats alemanyes tenia tot el centre lliure de cotxes, dedicat només als vianants. Quan van entrar al pis, una bafarada d'escalfor els va colpejar la cara. La casa estava calenta com un torronet. Com que a Alemanya no és gens normal tenir les cases a tanta temperatura, en Miquel deduí que l'Eva-Maria ho portava tot rumiat de feia estona..
-Pren una cervesa mentre m'arreglo.-Li digué l'Eva-Maria mentre anava a la seva habitació- Agafa-te-la tu mateix de la nevera. L'obridor és al calaix de dalt, a la dreta . Jo em canvio mentrestant. Posa't còmode. Serveix-me'n també una a mi que ara vinc-En Miquel seguí el seu consell. Obrí la nevera i trobà les cerveses. Eren totes del tipus Alt, la més típica de la zona. Era de color negre i de gust molt suau amb un rerefons que recordava l'estrep. Buscà uns gots, hi va abocar el líquid fosc i assegut al sofà el glopejà lentament. Sentia dins seu una lluita forta entre el desig sexual de cardar amb una dona guapa i massissa a la que admirava professionalment i el sentiment de culpa per la infidelitat que anava a cometre... Als pocs minuts aparegué l'Eva-Maria espaterrant...Era força maca, una mica cavallot tanmateix, per als nostres gustos llatins. Era molt alta, potser mesurava 1,75 d'alçada o una mica més. Tenia unes bones anques. Just al límit de dir-ne culgrossa. El mamellam era també esplèndid. Molt gran, encara que el Miquel només en podia veure l'embalum i la regatera, i les espatlles nues, ja que ella s'havia posat una samarreta de tirants, força estreta, de color vermell.. A la part baixa ensenyava força més ja que duia una faldilla curteta que li feia exhibir un bon joc de cuixes i quan s'assegué fins i tot les calces .Tenia unes cames magnífiques!. La cara era força rodona, sobretot les galtes i tenia uns llavis molt molsuts i pintats de forma ben marcada amb un pintallavis de color granat. Al fons li brillaven uns ulls blaus intensos, lluents...
.-Estic molt contenta que hagis acceptat venir a casa meva.-li digué- Ara, no et preocupis per res. Acluca només els ulls.-i dit això l'Eva-Maria s'assegué al seu costat li passà el braç al voltant del coll per tal d'acostar-lo. Tot seguit atansà els seus llavis molsuts als del Miquel i el besà suaument una llarga estona tot dient... - T'estimo, t'estimo...-
En Miquel s'hi quedà tota la nit. Van fotre quatre claus. Dos abans de dormir , un a mitja nit al despertar-se ella i engrescar-lo a ell,i el quart l'endemà abans d'anar a la feina. L'Eva-Maria n'estava encantada. Deia que havia gaudit com mai. Es dutxaren plegats. S'arreglaren i després ella l'acompanyà a l'hotel i l'esperà mentre es canviava, es posava una americana i la corbata i baixava la maleta ja llesta pel retorn a Barcelona. El temps havia millorat força. No nevava i ja no feia tant de fred.
El dia de feina va ser molt desagradable. A cada moment el Miquel trobava els seus ulls ardents que se'l menjaven. Tenia la sensació que tots els companys se n'havien d'adonar que l'Eva-Maria no li treia els ulls del damunt. A la tarda concloïa l'estada i havia de tornar a l'aeroport de Dusseldorf. L'Eva-Maria el va portar amb el Mercedes vermell a la terminal. Pel camí se li tornà a declarar i li digué que l'estimava i que volia que visquessin junts si ell la corresponia. Fins i tot li va dir que podria moure el tema perquè el traslladessin a Alemanya. Que això era molt fàcil ja que demanaven gent contínuament per cobrir les vacants de persones que se n'anaven de l'empresa o pel creixement de noves àrees. Sens dubte ell no tindria problemes ja que era ben conegut per la bona feina que feia a Espanya. En Miquel ja sabia que en aquella zona no hi havia mai atur i que fermaven els gossos amb llonganisses, comparat amb el pa que s'hi donava a Catalunya en aquells anys. En Miquel li digué que s'ho tenia que pensar, però que ell tenia la seva vida a Barcelona, i que a més a més estava casat amb l'Esther, la seva dona, i que l'estimava molt, encara que no havien tingut fills encara. L'Eva-Maria volgué tant sí com no acompanyar-lo fins a la porta d'embarcament. I quan cridaren ja els passatgers del seu vol, l'abraçà i el petonejà apassionadament dient-li:
-No m'oblidis Miquel. T'estimo molt. M'has fet passar el dos millors dies de la meva vida. Espero que ens vegem ben aviat, segurament a finals d'abril a la propera reunió i puguem organitzar el nostre futur. Demà mateix parlaré amb Recursos Humans-
En el viatge de retorn ell anà tornant a la seva realitat a mesura que anava oblidant el clima tan aspriu i rúfol d'aquells dies a Alemanya. De seguida se n'adonà que n'havia fet una com un cove. S'havia equivocat d'allò més anant-se'n al llit amb l'Eva-Maria, i tenia por que fos per a ella una aventura difícil d'oblidar. Si passés això, en podria sortir fins i tot perjudicat ja que la necessitava per temes de feina. La veritat és que ell n'havia gaudit també força d'ella aquella nit i de les seves atencions.. i per suposat de les seves carns tan abundoses i esplèndides...i eren tan cridaners els seus orgasmes... Pensà, desitjant-ho de tot cor, que encara que ara semblava que n'estava tant d'ell, potser amb el pas dels dies ella se n'oblidaria d'aquella nit... Però no fou així. Les setmanes vinents foren de marcatge intens per part de l'Eva-Maria. Li enviava faxos, notes per l'antic i encara poc evolucionat sistema de missatges electrònics que n'hi deien PROFS i fins i tot el trucava per telèfon d'en tant en tant. Una de les vegades va rebre un paquetet en el que li adjuntava les calces que duia aquella nit de passió. En una nota adjunta li demanava si no la trobava a faltar. Ell o no contestava o li donava allargs. Al final va acabar dient-li que tenia que comprendre que no podia abandonar-ho tot de cop i volta i anar-se'n a Alemanya; que l'apreciava, però que sentia haver-la fet concebre il·lusions, ja que la seva vida i la seva muller, a la que estimava de debò, eren a Barcelona
Al cap de dos mesos llargs va haver d'anar altre cop a Alemanya. Però en Miquel va fer mans i mànigues per defugir el viatge. Calia que l'afer es refredés força més, ja que sinó acabaria tot ben malament . S'ho va combinar per evitar anar-hi. Va poder organitzar una visita “urgent” a un client i va aconseguir enviar un company a la reunió.
Al següent mes de maig l'Eva-Maria va organitzar-se un viatge de feina a Barcelona. Com que era més llesta que la tinya ho va moure tot a través del cap del Miquel. Un dia aquest li digué:
-Miquel. El dijous de la setmana vinent ve la Radek. Ve a presentar els nous productes. Organitza una reunió de tot el dia i convoca totes les persones tècniques de la divisió i també algú de marketing.. Per cert, porta-la a sopar a un bon restaurant i convida-la a un bon tec, Ah! i tracta-la bé que ens interessa que ens segueixi dedicant tanta atenció com fins ara. És una persona tan important per a nosaltres. ..-En Miquel no li va quedar més remei que dur-la a sopar però per evitar tenir que parlar a soles amb ella, es va endur un company. Malgrat tot l'Eva-Maria va aprofitar els moments en que estigueren sols al restaurant, per dir-li que ja tenia el tema de la feina mig arreglat, que havia parlat amb Recursos Humans i els hi semblava bé contractar-lo amb la seva experiència tan valuosa, pels llocs de treball de responsabilitat europea que s'havien de cobrir a la tardor. Per acabar de collar-lo encara més li digué:
-Miquel. No et vull pressionar més però és important que et digui que per a tu, traslladar-te a la seu central a Alemanya és una grandíssima oportunitat professional, que mai tindràs al teu país. Pensa-t'ho de debò. T'ho demano.-
En Miquel li va demanar que se n'oblidés, que havia estat tot un error i que ho sentia molt haver-la engrescat tant. Quan l'anava a deixar a l'hotel, acabat el sopar, l'Eva-Maria amb llàgrimes als ulls li va demanar de passar almenys una darrera nit junts per tal d'acomiadar-se, però ell s'hi va negar, perquè sabia que era tornar a caure al parany i fer-li concebre altre cop esperances .Ella, molt deprimida, se'n tornà a Alemanya, però pel juliol va tornar a insistir. Aquesta vegada el va localitzar a ca seva. Havia trucat abans a la feina i va aconseguir el seu telèfon particular. En la conversa li va dir que seria de vacances ben aviat a la Costa Brava i que el volia veure sens falta. Ell refusà dient-li que ja li havia repetit que estava decidit a no tirar endavant aquella relació ja que havia comprès que no volia deixar la seva dona. Però això l'Eva-Maria no ho va pas poder pair i es va presentar pocs dies després a casa seva i davant de la seva dona li va exigir que se n'anés a viure amb ella, explicant-li a l'Esther la classe de persona que era el seu marit..
El daltabaix que es va organitzar fou de cal Déu, i encara que li va jurar i perjurar a la seva muller que ell no sentia res per l'Eva-Maria i que estava tocada del bolet, allò va afectar de forma molt greu al seu matrimoni, i posà les bases de la separació, ja que a partir d'aquell moment la seva dona mai més es va refiar del que li deia. Sempre s'imaginava, encara que no fos veritat, que li estava fent el salt en cada viatge que feia. Sortosament algun manaire de la seva empresa se n'adonà que no es podia justificar econòmicament mantenir una organització europea amb tants viatges arreu d'Europa i es van acabar les reunions tan freqüents. Això va alleujar la situació de forma definitiva ja que va deixar de veure l'Eva-Maria. Malgrat tot, en Miquel va tenir que reduir al mínim la resta de viatges, procurant fer-los en el dia sense haver de quedar-se a dormir a cap hotel. A desgrat d'això,cada vegada que tornava a casa, la seva dona tenia la cara com un jutge. Hi havia un mal ambient que li era difícil d'aguantar. Molt més endavant ella va decidir demanar la separació. Les coses s'havien refredat molt. Les baralles sovintejaven cada vegada més. L'Esther sabia perfectament que la llei l'emparava i que podria viure força bé amb la mesada i els béns que li tocarien després de la separació i que en Miquel havia de passar-li puntualment.
L'Eva-Maria amb la que encara mantenia algun contacte, exclusivament de feina, va decidir uns anys després tenir un fill fora del matrimoni, per inseminació artificial, i va continuar ja de forma definitiva vivint sola. Quan el nen es va fer més gran el va apuntar a classes de castellà i de català. Li ho va dir un dia en una reunió a la que van tornar a coincidir. Després de la separació, en Miquel mai va plantejar-se revifar el caliu d'aquella relació tan traumàtica, iniciada aquell hivern tan fred del 93.

Galàxia