LA MÀRFEGA REIAL - X

El veig nerviós al príncep. No para d’anar amunt i avall del pavelló i de mirar amb insistència per la finestra el camí que des del bosc mena al pavelló per si ve algú. Ho ha repassat tot una i altra vegada, s’ha clenxinat no sé quants cops. M’està posant dels nervis! No m’estranya, aquesta noia, la Bella Dorment, està fent tard, ja fa estona que ha passat l’hora tèrcia. —Ja li deia jo al meu príncep que no se’n refiés d’aquesta noia... Ni de les altres tampoc!— Però, espera, guaita, sembla que estan trucant a la porta.
El meu príncep ha fet un últim repàs a tot, s’ha repassat ell també, ha dibuixat als seus llavis el millor somriure del què és capaç i, decidit, ha anat fins l’entrada i ha obert la porta de cop.
—Hola, Bella... —ha començat a dir, però immediatament s’ha aturat, se li ha glaçat el somriure i s’ha quedat més blanc que la neu en veure les quatre noies palplantades davant de la porta—.
—Hola, príncep blau! —han dit les quatre noies a l’uníson com si estiguessin cantant en un cor.
—Oi que podem passar, amor meu? —s’avança la Blancaneus, decidida, fent-li un breu petó als llavis.
Ell segueix estordit al costat de la porta, amb la mà encara agafada al pany, sense saber-se avenir del que ha passat.
—Com estàs, amor meu? —li diu, amb ironia, la Ventafocs, mentre passa pel seu costat i també li fa un petó fugisser als llavis.
—Has dormit bé avui, amor meu? —li etziba, enutjada, la Bella Dorment, i amb prou feines li fa un petó en passar.
—Has follat bé aquesta nit, amor meu? – li escup a la cara la Fiona, rabiosa, mentre amb la mà dreta li agafa els collons i els li retorça sense cap mirament.
El meu príncep surt de cop del seu atordiment i udola de dolor posant-se les mans a l’engonal per intentar mitigar el dolor.
—Deus estar content, príncep! —comença a parlar la Blancaneus—. Ja ens tens a totes les teves princeses aquí! No facis aquesta cara d’estaquirot! No era això el que tu sempre havies desitjat? —continua, cada cop amb més cinisme i començant-se a descordar el vestit amb exagerats moviments eròtics—. Tenir quatre noies joves, belles, dolces, ingènues... perquè poguessis fer amb elles el que volguessis i enredar-les sense cap mirament, una darrera l’altra?
La Blancaneus continua desvestint-se a poc a poc amb moviments insinuants molt marcats i, agafant la veu cantant, els diu a les altres:
—Va, noies, aneu-vos despullant que hem de preparar l’orgia amb el príncep!
Les noies obeeixen i comencen totes tres a despullar-se sincronitzant el seu ball eròtic amb el de la Blancaneus. El meu príncep no se’n sap avenir, no entén res però per sobre de l’intens dolor que té a la zona inguinal, està començant a notar com el seu penis està començant a reaccionar davant l’striptease tan excitant que li estan fent les quatre noies.
—I tu, com és que no et treus la roba? —se li adreça Blancaneus—, nosaltres ja ho estem quasi del tot. És que no et ve de gust follar amb nosaltres?
Que li ha dit al meu príncep! Vist i no vist, ja s’ha tret tota la roba —quina trempera que porta el noi!— i s’abalança sobre la Blancaneus com un possessor i intenta grapejar-la per tot arreu. Ella el frena amb fermesa i li diu:
—No t’esveris tan aviat, príncep blau! —i amorosament l’acompanya al llit, tot dient-li—: Deixa’ns fer a nosaltres!
Ell els fa cas, treu el cobrellit del llit i s’hi estira cara amunt amb el fal•lus dret com si fos el pal de la vela major o una escopeta a punt de disparar. El molesta el dolor intens a l’escrot i als testicles però la perspectiva del que s’imagina que pot arribar a passar amb les quatre noies el manté ben trempat. Les noies estan nues de pèl a pèl, s’acosten al llit i li comencen a acariciar tot el cos. Aquest joc eròtic li manté una erecció com jo no li havia vist mai i això que n’hi he vist moltes.
No entenc què volen fer o a què volen jugar aquestes noies amb el meu príncep, penso jo, la màrfega reial on ell jeu ara, però no m’agrada gens. No veig que portin bones intencions però, de moment, ell està més que content pensant en l’orgia de sexe que li estan preparant les noies. Però... aquestes noies no estaven molt, i molt, enfadades amb ell? Ai, ai, que n’acabarà passant una de grossa! Mentre no li facin mal al pobre noi!
Les quatre noies han pujat de genolls al llit en dos grups de dues: la Ventafocs i la Bella Dorment, que s’han concentrat en el braç dret, li han estirat cap amunt i li estan llepant amb les seves llengües des de l’aixella dreta fins a la punta dels dits de la mà dreta; la Blancaneus i la Fiona s’han concentrat en la cama esquerra que també li han estirat i li estan llepant des de l’engonal fins a la punta dels dits del peu esquerra.
El príncep està a la glòria, no toca vores, i ja basqueja pel moment on començarà a descarregar tota l’energia acumulada al penis. Però... que li estan fent ara aquestes noies al meu príncep?