LA MÀRFEGA REIAL - I

Sóc una màrfega. Però no us penseu que sóc una màrfega de qualsevol barraca de mala mort, bruta, mal endreçada i farcida de xinxes. No senyor, no! Jo sóc una màrfega reial. El meu sac regi no esta fet de xarpellera com els de la pleballa. Només faltaria! Per fer el meu sac es van fer servir els millors domassos portats des de Damasc i van omplir el meu farciment no pas amb palla de blat com fa la xurma, ai, ves, quin fàstic! No, no, jo estic afetgegada amb el millor plomissol de les millors oques novelles d’Occitània. Sabeu que aquestes oques produeixen el foie més selecte del món i, per això, la seva plomissa ja ve recoberta d’un oli natural que la fa especialment suau al tacte. No estic cosida pas amb bastes de cànem barroer com ho fa la feram, encara hi ha classes!; a mi, les millors cosidores del regne em van repuntar amb el fil més valuós, el fet amb l’or extret de les mines salvatges de les Terres del Nord.
Em cobreixen uns llençols fets amb la seda més fina que mai us pugueu arribar a imaginar. Cada mes, un mercader ve des de la llunyana Samarcanda amb un reguitzell de teixits de seda de tots colors que són l’enveja de la gentalla, ells no s’ho poden permetre! La Reina, en persona, s’encarrega de triar les teles més precioses i de lliurar-les a la seva cosidora de confiança perquè aquesta talli els llençols que a mi em cobriran.
Els coixins són de ras i estan farcits amb el mateix plomissol del meu sac. Són flonjos en extrem, suaus al tacte i molt, molt lleugers. El cobrellit que ho tapa tot és de setí, però d’un setí duquessa exclusiu que només cusen i broden al taller dels Reis de Flandes, allà a Anvers. La Reina va encarregar la peça fa deu anys i ja en fa cinc que la van portar per presidir el llit. El cobrellit llueix encara com si fos nou. Bé, nou, el que diríem nou no ho està. S’hi noten les marques de l’ús intensiu que se’n fa, però les donzelles que ens cuiden s’esmercen a netejar les solfes a fons cada cop que se n’hi fa una, perquè quasi no se’n vegin quan es torni a estendre el cobrellit. Aquestes noies valen un imperi, de tan polides i de discretes com són. Són una joia!
Em recolzo a sobre d’un entramat de llates de fusta de cirerer. Aquesta fusta és resistent, flexible i us puc dir que és especialment còmoda. No sé si la meva esquena hagués aguantat tant amb una altra fusta! Aquest entramat és sostingut per l’estructura del llit, feta sota la base d’un quadrat de deu pams de llargària a cada costat. Aquest quadrat es recolza a sobre de tres troncs gruixuts per banda formant un conjunt molt resistent i que aguanta molt de pes.
Completa l’estructura del llit un dosser de divuit pams d’alçària i tot el bastiment, potes incloses, és fet a base de fusta d’eben portada des de les ignotes Terres dels Homes Negres. Aquesta fusta és la més dura i resistent que us pugueu imaginar: només us dic que els mestres artesans van suar de valent quan tallaven les motllures del llit amb les gúbies. Havien d’esmolar-les a cada passada ja que el tall de l’eina els quedava rom. Però el cert és que aquesta fusta negra dóna una gran elegància al conjunt.
Per completar el conjunt del llit, la Reina va fer posar unes teles mosquiteres per dins penjant del marc superior, fent de cortines. El teixit de lli tan fi amb què estan fetes les fa translúcides i així deixen passar un bon doll de llum, però des de fora només s’intueix el que hi està passant a dins.
Tota l’estructura de l’immens jaç queda coberta amb luxoses cortines i rics faldons, tot fet amb el millor vellut que hagi sortit mai dels prestigiosos telers de les Terres Catalanes. És un vellut molt atapeït però a la vegada tan bla que t’acarona amb dolcesa. Això sí, no vegeu com pesa! El conjunt del llit el remata una garlanda, també de vellut, replegada fent una ziga-zaga al voltant exterior del marc superior. Tots els velluts porten brodats, fets amb fil d’or, que representen els emblemes reials i motius al•legòrics del regne. Quin goig que fa tot plegat!
El llit ocupa la major part del petit pavelló que el Rei es va fer construir a l’entrada del seu vedat de caça particular. El pavelló és a mitja hora de cavall del castell reial i té al costat un llogaret on viuen les donzelles que en tenen cura. Una de les parets de la sala és plena de trofeus de caça dissecats: caps de cérvol mascle de gran cornamenta, caps de boc mascle feréstec amb el banyam distintiu de l’espècie, caps de porc senglar amb ullals que fan feredat... A l’altra paret es troben penjades les armes de caça i de combat dels Reis: escopetes, fusells de tots tipus, pistoles antigues, maces, destrals, ballestes... Aquesta paret la presideix un gran plafó de fusta treballada on hi ha les tres espases i la daga de combat del Rei. El Rei ja s’ha fet gran i no fa servir el pavelló de caça, ara qui el fa servir és el seu fill, el príncep reial, però ell aquí hi practica un altre tipus de cacera.