LA MÀRFEGA REIAL - III

Un relat de: SALVADOR RIERA SOLSONA
La primera princesa que m’ha dut n’hi diuen la Bella Dorment i a fe que n’és de dormilega! Es veu que mentre anava a cavall pels boscos de les Terres de l’Oest, ell l’ha trobada dormint, a sobre d’un llit d’or i de plata, a l’interior d’un castell on tots també dormien, sembla ser que per l’encanteri d’una fada malvada. De fet, veig que ella té una petita taca de sang al dit polze de la mà dreta, es deu haver punxat amb alguna agulla de cosir, no sé, tot plegat resulta força estrany. Ell l’ha despertada fent-li un petó i sembla que han hagut de fugir tots dos corrents, muntats a cavall, perquè tothom s’havia despertat i volien que ell es quedés al castell, tant sí com no.
Però, noia, tan bon punt ella s’ha estirat sobre meu, ja s’ha tornat a dormir! Què li deurà passar a aquesta noia? El meu príncep l’ha despullada amb dolçor, aquest cop sí, s’ha despullat ell, però ara els tinc tots dos a sobre, nus de pèl a pèl i ell mirant-se-la sense saber què fer. Pobrissó, està ben destrempat! Va noi, fes-li un petó a veure si es desperta!
Sembla com si m’hagués escoltat. Ara s’està estirant amb molta cura a sobre d’ella i li està fent un dolç petó. Ella obre els ulls, se’l mira sorpresa però immediatament l’abraça i li torna el petó, però molt més llarg i intens. El meu príncep ha trempat de cop i ella ja s’està obrint de cames perquè la penetri. No em digueu que no és bonic quan dos joves s’estimen. Sóc una romàntica!
Ell li ha promès amor etern, el Sol, la Lluna i que s’hi casarà. Ella s’ho ha cregut. Han cavalcat junts fins al castell d’ella, s’han fet un últim petó i han quedat per tornar-se a veure d’aquí a deu dies quan ella tornarà aquí on som.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de SALVADOR RIERA SOLSONA

SALVADOR RIERA SOLSONA

13 Relats

4 Comentaris

9563 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Escric per lluitar, l’escriptura ha esdevingut la meva arma de lluita contra una malaltia de Parkinson diagnosticada l’any 2003, a una edat massa jove. No ho faig públic cercant la compassió, no la vull, no la demano ni sóc cap heroi. Els herois i heroïnes són totes aquelles persones que conviuen amb les persones que pateixen les batzegades de malalties cròniques, incurables o invalidants. Elles i ells sí que mereixen el nostre reconeixement i la nostra més profunda admiració.