La mare miratge

Un relat de: Entremons
La contractura als trapezis disparava l’alarma. Feia massa temps que els seus pits pàl•lids i eixuts alletaven amb calostre ranci un cadàver feixuc, un holograma de nadó nascut avortament focomèlic, amb quatre capolls per extremitats i una gran cicatriu al cor.

Penetrada i fecundada amb violència per la daga de la soledat va engendrar un monstre goyesc, nodrit de somnis miratge i fugides centrífugues que va créixer hipertròfic al niu del seu ventre, xuclant-li avar les poques forces que li restaven per mantenir-se dempeus.

L’amorf embrió va ser parit amb estranya bellesa. Ella, mare i dida, xisclava excitada aferrant-se als barrots del llit, amarada de formol oníric i desitjos tramposos com l’opi, inconscient del preu que hauria de pagar per la insensatesa que el propi descuit havia alimentat amb les restes nàufragues d’antigues nits de viatge.

Sabia que el seu era un fill mortinat però el melós nèctar de la mentida tan sols la deixava fitar-lo a través de la pell d’unes parpelles de cera tèbia. Havia arribat fins allà, no era tan fàcil rendir-se, la seva brúixola estava imantada i les veus prudents dels estimats ressonaven en ella, tan buida, com cants de sirenes fàustiques.

Estava esgotada i adolorida però s’apropava el dia en que l’instint de la vida d’arrel entraria d’una revolada per la finestra ajustada d’aquella quarantena eterna, el dia en que amb els ulls entreoberts alçaria els braços per deixar caure amb alleugeriment el fruit pervers de la seva solitud i tornaria a somriure, fortament agafada de la mà de la realitat i amb la seva pròpia llavor al ventre.

Comentaris

  • Adient[Ofensiu]
    Escandalós | 23-01-2013 | Valoració: 10

    És molt, molt bo, Entremons. I adient al teu pseudònim. Un relat de solitud i d'esperança entre el món real, el món de les emocions i el món del somnis. Tens una manera d'escriure que, a més de denotar una àmplia cultura, és realment diferencial.

  • Molt dur i molt bó[Ofensiu]
    MCP | 09-12-2012 | Valoració: 8

    Espantós per la seva duresa i molt bó per com reflexa la realitat de l'Àfrica

  • Espantós,[Ofensiu]
    allan lee | 01-07-2012

    meravellós, filigrana d'alt voltatge. Una flor monstruosa, oberta en canal: negra, pútrida. I no obstant viva i glatint de dol i rauxa.

    He llegit altres coses teves. Tens un estil impecable. Pel meu gust molt original. De gran nivell. Felicitats! Una abraçada

    a

  • Duresa preciosa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-06-2012 | Valoració: 10

    Un relat duríssim, però tan dur com preciós. Has deixat anar tota una prosa poètica, mig gòtica mig sensitiva que arriba allà on ha d'arribar. Un llenguatge clarr, directe i alhora descriptiu i bell. Un relat de pell de gallina i de majúscules. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Entremons

Entremons

16 Relats

52 Comentaris

6762 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em dic Estefania. Tinc un estol d’ocells a les golfes i ànima de tastaolletes.
Melòmana, dromòmana, eleuteròmana i un poc dipsòmana, escric a batezgades, tan sols per desentumir les plomes.


lucyinthejunesky@gmail.com