Cercador
Ombres
Un relat de: EntremonsLa inèrcia ens porta fiblades oníriques, memòries de sol que esquitxen de sang la química de les idees. Però en aturar-nos gratant amb les ungles es tornen corpòries també les soterrades imatges de cendra.
I així, sostenint-nos dempeus, despullem un poc la forma veritable.
I així, sostenint-nos dempeus, despullem un poc la forma veritable.
Comentaris
-
si et va la lluna...[Ofensiu]Mena Guiga | 15-06-2012
...t'espero, bé, esperem, al minirepte del fòrum, el 42, De la lluna.
Si t'inspira aquest astre del món oníric, i molt...
Mena convidaire. -
Ui![Ofensiu]Entremons | 25-05-2012
S'ha de vigilar força amb les inèrcies! A mi em sembla que en general m’atordeixen. En aquest text més aviat pretenia fer-ne una crítica, això sí, força abstracte.
De tota manera, moltes gràcies per la benvinguda, la lectura i el comentari!!
-
Benvinguda[Ofensiu]Anaïs | 25-05-2012 | Valoració: 10
La inèrcia, la rutina, és la que necessitem en certa manera per mantenir-nos vius.
Enhorabona i benvinguda a RC!
l´Autor
16 Relats
52 Comentaris
18333 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Em dic Estefania. Tinc un estol d’ocells a les golfes i ànima de tastaolletes.Melòmana, dromòmana, eleuteròmana i un poc dipsòmana, escric a batezgades, tan sols per desentumir les plomes.
lucyinthejunesky@gmail.com