Ombres

Un relat de: Entremons
La inèrcia ens porta fiblades oníriques, memòries de sol que esquitxen de sang la química de les idees. Però en aturar-nos gratant amb les ungles es tornen corpòries també les soterrades imatges de cendra.

I així, sostenint-nos dempeus, despullem un poc la forma veritable.

Comentaris

  • si et va la lluna...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 15-06-2012

    ...t'espero, bé, esperem, al minirepte del fòrum, el 42, De la lluna.
    Si t'inspira aquest astre del món oníric, i molt...

    Mena convidaire.

  • Entremons | 25-05-2012

    S'ha de vigilar força amb les inèrcies! A mi em sembla que en general m’atordeixen. En aquest text més aviat pretenia fer-ne una crítica, això sí, força abstracte.
    De tota manera, moltes gràcies per la benvinguda, la lectura i el comentari!!

  • Benvinguda[Ofensiu]
    Anaïs | 25-05-2012 | Valoració: 10

    La inèrcia, la rutina, és la que necessitem en certa manera per mantenir-nos vius.

    Enhorabona i benvinguda a RC!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Entremons

Entremons

16 Relats

52 Comentaris

13219 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em dic Estefania. Tinc un estol d’ocells a les golfes i ànima de tastaolletes.
Melòmana, dromòmana, eleuteròmana i un poc dipsòmana, escric a batezgades, tan sols per desentumir les plomes.


lucyinthejunesky@gmail.com